Exposicions
En el corazón del corazón: cinema com a matèria viva
Una instal·lació que transforma el cinema en un procés viu, sotmès a l’acció del temps i l’ambient de l’Aljub del Casal Solleric.
Des d’avui al vespre, al Casal Solleric es pot veure una proposta que dona un tomb a la manera convencional de mostrar imatges en moviment. Es tracta d’una instal·lació comissariada per Sergi Álvarez Riosalido que gira al voltant d’una pel·lícula de Jorge Suárez Quiñones Rivas. El projecte, titulat En el corazón del corazón, no es limita a projectar la cinta, sinó que la converteix en una peça exposada, sotmesa a l’ambient i al temps, que l’erosionen i la transformen com si fos una superfície orgànica.
La pel·lícula, enregistrada a la Vall de la Mort (Califòrnia) el 2019, dialoga directament amb les condicions de l’Aljub del Solleric, un espai marcat per la humitat, la presència de microorganismes i una arquitectura que respira. L’exposició fuig de la pantalla com a límit i deixa que el temps i el lloc modifiquin físicament el suport fílmic. No es tracta només de veure imatges, sinó d’entendre com aquestes es degraden, es transformen i, paradoxalment, es mantenen.
La instal·lació connecta aquesta degradació física amb processos de pèrdua cultural i lingüística. Un enregistrament sonor de 1972, en què Mamie Boland parla en tümpisa —una llengua gairebé desapareguda— i recorda la vida a la Vall de la Mort abans que aquest nom s’imposés, serveix de fil conductor per a una exploració que no pretén oferir conclusions clares, sinó més aviat obrir preguntes.
Aquesta no és la primera vegada que Suárez Quiñones Rivas treballa amb la fragilitat del suport i la persistència del gest. Ja ho havia fet a Pintura de roca, on el desgast venia del moviment mecànic d’una projecció contínua. Ara, en canvi, la pressió ve de fora, de l’ambient, la humitat, una altra mena d’insistència.
Et poden
Interessar
...
