Durant dotze setmanes, dotze ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona es van convertir en l’escenari de Manifesta 15, la biennal europea que aposta per la descentralització de les infraestructures i les activitats culturals. Tancada el 24 de novembre de 2024, l’edició barcelonina de Manifesta no només ha estat una cita d’agenda cultural, sinó un pas més en la manera de pensar la cultura des d’una òptica col·lectiva i territorial. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la International Foundation Manifesta, i amb finançament de la Generalitat, la Diputació i el Ministeri de Cultura, el projecte ha anat més enllà de les exposicions temporals.
Com ja és habitual en edicions anteriors, l’organització va encarregar una enquesta pública independent per mesurar l’abast i l’impacte real de la biennal. Aquest estudi, dut a terme per la Universitat Oberta de Catalunya, ha permès quantificar les impressions del públic i examinar els seus hàbits de visita. S’hi van registrar gairebé 300.000 assistències i una mitjana de prop de quatre seus visitades per persona. Les dades indiquen que el 85,4% dels assistents eren residents de la regió metropolitana i la valoració general va ser força positiva, amb més del 91% dels participants que es van mostrar molt o força satisfets amb l’experiència.
Fanja Bouts, A Largely Distorted yet Surprisingly Ordered Map of Regular Irregularities: A Dense Description of The Present Day History of The Future. Monestir de Sant Cugat. © Manifesta 15 Barcelona Metropolitana / Lluís Tudela
Poc després de la cloenda de la biennal, el gener de 2025, la compra de la Casa Gomis per part del Ministeri de Cultura, amb una inversió de 7,2 milions d’euros, implica que l’edifici es convertirà en un espai verd i cultural gestionat pel MNAC. També el recinte de les Tres Xemeneies té continuïtat garantida, ja que el 2026 acollirà el Congrés Mundial d’Arquitectes i, més endavant, es transformarà en la seu de Catalunya Media City. Entre les fites materials destacades, s’hi inclouen accions com la restauració d’elements patrimonials, l’ampliació de l’accés als arxius municipals, la reutilització i cessió de materials, i la publicació de nous continguts generats durant el projecte.
Una de les apostes clares ha estat també el treball amb arxius i memòria local. Espais com l’antiga editorial Gustavo Gili o les mateixes Tres Xemeneies han acollit propostes que donen protagonisme a històries sovint oblidades. Un bon exemple d’això és Fora per fer escola, una iniciativa que es va centrar, entre altres qüestions, en analitzar una mobilització sorgida a Barcelona entre els anys 1976 i 1977, en ple període de transició, per reclamar una educació pública digna i accessible. Fruit d’aquesta investigació, l’artista Anaïs Florin va decidir cedir el conjunt del seu treball a l’Arxiu Històric de Roquetes–Nou Barris, on ara està disponible per a consulta pública.
Agápē, taller conduït per Paisanaje a la Casa Gomis. © Manifesta 15 Barcelona Metropolitana / Helena Roig
Cal destacar també l’exposició Arxius Negres, comissariada per Tania Safura Adam i desenvolupada dins del marc de Manifesta 15, que ha suposat un abans i un després en la programació. Aquesta iniciativa ha donat lloc a la primera publicació d’una col·lecció dedicada a les memòries afrodescendents i al seu tractament per part de les institucions, tornant a posar sobre la taula el debat necessari sobre com es documenten, es preserven i es narren les històries de la diàspora africana en el context català.
Els resultats, però, no es poden mesurar només en xifres de visites o publicacions. Des de l’organització, destaquen que la biennal ha contribuït a enfortir les relacions entre municipis i a crear complicitats que podrien continuar en iniciatives futures. També ha servit per evidenciar com un model descentralitzat pot afavorir noves maneres de participació i compromís ciutadà.
Exposició Arxius Negres © Manifesta 15 Barcelona Metropolitana / Helena Roig, 2024