Exposicions
Histories queer a House of Chappaz
Més de quaranta artistes en una exposició que activa vincles entre generacions, memòria i dissidència a través de pràctiques queer.
La galeria House of Chappaz torna a remoure el panorama artístic amb una nova proposta que posa sobre la taula temes que sovint, i per desgràcia, han quedat fora del focus habitual. Aquesta vegada ho fa amb Articulacions del Desig, Vol. 2, una exposició que reuneix més de quaranta artistes que s’identifiquen amb aquest ampli paraigua i que participen en una mena de conversa oberta, carregada de matisos, entre generacions, contextos i pràctiques diverses. El projecte, pensat i articulat pel comissari Eduardo García Nieto, aposta per un recorregut compartit que connecta històries personals, estètiques dissidents i maneres de resistir des de la creativitat i la memòria.
Carlos Pazos
Barcelona acull aquest segon capítol de l’exposició, que es va iniciar a València el maig de 2024. Si allà l’enfocament girava entorn de la construcció de les identitats, aquí l’accent es posa en la dimensió temporal com a espai de trobada. La proposta convida a pensar el temps no com una línia recta, sinó com una mena de conversa on conviuen pràctiques antigues i formes de fer molt actuals. I en aquest espai compartit, la memòria és una eina de resistència, no per preservar, com per reactivar sabers i experiències.
Mari Chordà
L’exposició beu de referents diversos, alguns força particulars, com la floriografia de l’era victoriana, el llenguatge críptic del Polari britànic o la simbologia dels jardins blancs de Vita Sackville-West. Tot plegat serveix per parlar de formes de comunicació que han sabut moure’s en els marges, trobant maneres de dir quan dir era difícil. “La història no és un material dur, sinó flexible i porós. Tan fàcilment modelable que són moltes les persones que empren aquesta qualitat per torçar-la fins a fer-la irreconeixible”, escriu García Nieto.
'Una constel·lació de veus queer' a House of Chappaz ©Roberto Ruiz
Al costat de figures reconegudes com Tom of Finland, Keith Haring, Nazario o Pepe Espaliú, s’hi sumen veus més recents com les de Raisa Maudit, Hodei Herreros, Fito Conesa o el col·lectiu El Palomar. Lluny de seguir una lògica cronològica, l’exposició proposa una trama feta de gestos, referències i llenguatges que es creuen i es reconeixen entre si. La mostra és, en aquest sentit, una xarxa articulada a partir del diàleg i la complicitat, tal com expressa García Nieto: “He après a escriure amb les paraules dels altres i els treballs, que amb tanta generositat han estat compartits, m’han permès explicar-me una mica més.”
'Una constel·lació de veus queer' a House of Chappaz ©Roberto Ruiz
Et poden
Interessar
...
