Notícies
Eduard Arranz-Bravo entra a la Col·lecció Nacional
Reconeixement institucional a una trajectòria rebel i singular.
L’obra d’Eduard Arranz-Bravo (1941-2023) arriba a diversos museus catalans gràcies a la seva recent incorporació a la Col·lecció Nacional de la Generalitat. Amb aquest pas, una part significativa del seu llegat artístic es distribuirà entre institucions com el MACBA, el MNAC, el Museu de Granollers, el Museu de Valls i el de MAMT. Un moviment que reafirma l'interès creixent per revisar i situar la trajectòria d’un creador que sempre es va moure a la seva manera, una mica fora de lloc i alhora ben arrelat al seu temps.
La Fundació Arranz-Bravo, en col·laboració amb la Successió Arranz-Bravo, ha publicat un catàleg digital que recull les obres adquirides i que compta amb un text d’Àlex Mitrani, historiador i conservador d’art contemporani al MNAC. Mitrani hi posa paraules a l’energia constant que defineix l’obra d’Arranz-Bravo. En destaca el moviment constant, la tendència al canvi i una recerca vital que defuig l’academicisme o el gest previsible. "D’Eduard Arranz-Bravo en sobresurt la vitalitat. Hi pot haver angoixa a la seva obra en alguns moments, però va ser un creador orientat per un entusiasme irredempt, definit pel moviment i el canvi, sempre a la cerca dinàmica d’una llibertat joiosa i rebel."
Fiumo 4, Eduard Arranz-Bravo (1970). Depositat al MAMT
Amb mirada crítica, Mitrani també el situa dins una línia pròpia del context català: "Arranz-Bravo es podria situar més a prop dels pintors catalans de l’efervescència, els ascensionals i imaginatius, i no pas dels del sentit comú clàssic o de la materialitat de l’informalisme." I remarca un aspecte fonamental de la seva manera de fer: "Un nucli de tensió i d’originalitat d’Arranz-Bravo es troba en la combinació d’uns jocs lineals que semblen derivar directament de l’automatisme, d’un passejar del traç, deslliurat de qualsevol intenció constructiva o descriptiva, però que conviu amb una figuració natural o amb la descripció lineal dels cossos."
Eduard Arranz-Bravo va néixer a Barcelona l’any 1941 i va començar ben aviat a moure’s pel món de l’art. A finals dels anys cinquanta va entrar a l’Escola de Belles Arts de la ciutat, però no va trigar gaire a mirar més enllà, un viatge a París el va empènyer a experimentar amb l’abstracció i, poc després, un pas per Itàlia el va marcar i impressionar. Durant els anys seixanta va començar a la seva pròpia pintura, allunyant-se de l’abstracte per explorar una figuració molt personal que, tot i que alguns crítics van batejar com a “nova figuració”, ell mai no va acabar d’acceptar aquest etiquetatge. A finals dels seixanta, ja participava en exposicions col·lectives amb artistes com Bartolozzi, Llimós o Gerard Sala, i a partir dels vuitanta va començar a consolidar una trajectòria molt activa amb exposicions destacades arreu.
Doble Mont-verd, Eduard Arranz-Bravo (1969). Depositat al Museu de Valls
El seu treball es va poder veure a la Galeria Cadaqués el 1981 en la seva primera exposició individual. L’any següent, va presentar per primera vegada la sèrie Abraçades a la Galeria Miguel Marcos a Saragossa. De seguida en van arribar més, com la retrospectiva a la Sala Gaspar o una exposició de gran format a Terrassa amb el suport de la Generalitat. A partir dels noranta, el seu nom es va fer més present en l’escena internacional, amb mostres a Madrid, Palma, París, Bonn, Nova York, Lausana i, més endavant, a la Xina. La seva obra, amb una marcada evolució, però fidel a una manera de veure i qüestionar el món, ha mantingut l’interès tant de crítics com de públic durant dècades.
Paral·lelament, la Fundació Arranz-Bravo —amb seu a l'Hospitalet de Llobregat— manté viu el vincle amb l’artista des del 2009. Nascuda amb la voluntat de preservar i difondre el seu llegat, també aposta fort per donar visibilitat a l’art contemporani emergent. El seu fons, format per més de 300 obres de diferents èpoques i tècniques, és fruit de la donació del mateix artista i es conserva, s’estudia i es mostra tant a la seu de la Fundació com en col·laboració amb altres institucions.
Berio 7, Eduard Arranz-Bravo (1970). Depositat al MACBA
Et poden
Interessar
...
