Arquitectes a la recerca de noves formes culturals

L’estudi dels arquitectes Pau Sarquella i Carmen Torres, que l’autodefineixen com un estudi multidisciplinari i nòmada, confirma l’existència de noves maneres de fer espais arquitectònics que suportin intencions estètiques fruit de recerques culturals en l’àmbit local i internacional. No és casual que tant en el seu cas com en el cas de l’estudi barceloní d’Eva Prats i Ricardo Flores, la influència de l’obra d’Enric Miralles, que han pogut compartir directament com a estudiants en el seu estudi, és ben palesa.

L’obra d’Enric Miralles és encara molt desconeguda com a recerca estètica de gran volada, i la seva influència en la pràctica es pot comprovar en les obres d’aquests arquitectes que han establert el seu estudi a Banyoles, després de fer estades a altres països i de rebre premis tant internacionals com locals dins i fora de l’àmbit gironí.

Bang Nong Saeng Kindergarten, Tailàndia.

El pavelló escola Bang Nong Saeng Kindergarden (Tailàndia), que ha rebut premis internacionals (Award TIDA) i premis FAD Internacional i d’Opinió l’any 2019; el Paisatge Plàstic a Girona també premiat, i la carnisseria dels germans Solé a Celrà, també premiada l’any 2014, són exemples d’aquesta nova virtuositat arquitectònica filla d’un pensament crític que no s’improvisa sinó que necessita recerca interdisciplinària a escal local i a escala internacional, amb textos premiats en la convocatòria de textos de crítica en els premis FAD de l’any 2019, defensant una visió cultural en la tasca dels arquitectes, de la qual Enric Miralles va ser un pioner.

Paisatge Plàstic. Exposició per a la 18a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona.

Les plantes i seccions de les obres esmentades no són merament resultat d’unes deformacions formals complexes i innovadores, sinó que segueixen camins estètics singulars gràcies als quals les experiències locals i domèstiques de, per exemple, llegir, comprar, prendre un cafè, etc., prenen en aquestes noves arquitectures un valor afegit de qualitat artística específica. No és difícil establir una línia entre l’obra de Miralles i la d’Alvar Aalto i/o de Frank Lloyd Wright per un costat, i la de Juan Antonio Coderch de Sentmenat per l’altre, totes dues immerses en els corrents avanguardistes en pintura, escultura, disseny i música del seu moment.

Així doncs, estem a les portes de petits estudis d’alta volada estètica, que aviat podrien ser grans. Això, però, demanarà un duríssim treball de defensa de la qualitat i no de la quantitat, costi el que costi, mantenint un control cultural molt difícil en la nostra societat actual. Pocs estudis de grans dimensions ho aconsegueixen, però la possibilitat existeix: és difícil, però no impossible.

Aquestes estratègies estètiques innovadores han tingut recentment un exemple d’èxit professional en l’obra de l’estudi SUMA Arquitectes de Madrid i la seva biblioteca pública García Márquez a Barcelona, fruit de recerques internacionals amb un impacte global pràctic i teòric, que tindrà aviat una confirmació en la pròxima tesi doctoral de Guillermo Sevillano a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid sobre La construcción social de la arquitectura.

Carnisseria Germans Soler a Celrà.

Aquesta capacitat cultural per articular el que és local i el que és global, les diferents arts entre elles i les diferents sensibilitats socials i mediambientals, té una tradició ben antiga en l’arquitectura, però els grans canvis tecnològics i l’expansió de noves formes de representació, avui ja complementades per una intel·ligència artificial, l’han anat desdibuixant, i amb el suport d’una crítica poc preparada, l’han portat a un desprestigi de tot el que vol prendre el camí de la qualitat i no el de la quantitat amb obres gegantesques, defensant així una visió  arquitectònica i comercial equivocada.

El debat actual sobre les dimensions econòmiques i financeres de l’arquitectura i de l’urbanisme contemporanis és complex. L’acció estètica singular sempre es dona dins un context social i polític, que si vol ser democràtic hauria de premiar la qualitat i no només la quantitat, i així premiar l’acció cultural singular, que ha d’estar ben acompanyada per currículums rigorosos tant si és local com si és internacional. I és evident que estem en un moment en què la qualitat perd pes enfront uns estandàrds de quantitat on la mesura és la reina.

Ventura 7, Banyoles.

Per tot això, he començat dient que una nova manera de fer arquitectura està naixent o  renaixent, trobant la qualitat mitjançant la recerca i l’experimentació. Es tracta, doncs, de reconèixer la internalització de la qualitat com una font de suport dels valors locals del passat i del futur, i alhora de reconèixer també que aquests valors tenien capacitat d’internacionalitzar-se, tal com ho estem constatant amb aquests nous estudis. Però, malgrat que la democràcia al nostre país funciona a mig gas, cal que no es dissolguin aquests nous estudis en un nivell cultural mundial indiferent a les necessitats quotidianes, tant locals com globals. Com deia, serà una tasca difícil, però no impossible.

Patis Cinètics. 0 Edició del Festival Insòlit