Exposicions
L’empremta de Rubens
Una seixantena d'obres del Museu del Prado al CaixaForum de Barcelona.
El CaixaForum de Barcelona presenta una exposició centrada en Rubens i els artistes del seu entorn, posant l'accent en com el seu llegat va ser clau per impulsar una renovació artística que va donar lloc a una nova manera d'entendre i fer pintura.
Al costat de Rubens trobem noms com Van Dyck, Jordaens, Brueghel o Teniers, artistes que no només compartien estil i època, sinó també una mateixa voluntat d’experimentació visual i una manera particular d’utilitzar la pintura per expressar emocions, explicar mites, abordar qüestions religioses i reflectir el poder polític. El CaixaForum reuneix una seixantena d’obres procedents del Museu del Prado, algunes de les quals han estat restaurades especialment per a aquesta ocasió.
Mercat i bugaderia a Flandes, Jan Brueghel el Vell i Joost de Momper II (c.1620) © Museu Nacional del Prado. Arxiu Fotogràfic
La mostra es pot visitar fins al 21 de setembre, i és una oportunitat per descobrir peces destacades com La Immaculada Concepció, El naixement d’Apol·lo i Diana o El judici de París, però també d'altres menys conegudes del fons del museu madrileny. L’exposició es construeix al voltant d’un recorregut temàtic articulat en set àmbits que organitzen les obres segons idees clau: Passions divines, Imatge i contrareforma, La creació captivadora, Mecenatge i col·leccionisme, Art i propaganda, Rostres i personalitats i Dins i fora i Natura morta, natura viva.
Concert d’aus, Jan Fyt (1661) © Museu Nacional del Prado. Arxiu Fotogràfic
Un dels aspectes més interessants és observar com alguns dels deixebles de Rubens van saber aprofitar la seva influència per acabar desenvolupant una veu pròpia. Un bon exemple és el diàleg entre dues pietats, una de Van Dyck i l’altra de Jordaens, que s’exposen una al costat de l’altra i permeten veure clarament tant l’empremta del mestre com les diferències estilístiques que defineixen cada autor.
La capacitat de Rubens per marcar una època va més enllà del seu talent individual: va contribuir a donar forma a un entorn creatiu que va fer del barroc flamenc un dels moments més interessants i rics visualment de la cultura occidental. Aquesta empremta compartida queda especialment ben reflectida en obres com el retrat d’Isabel Clara Eugènia, realitzat conjuntament per Rubens i Brueghel, que exemplifica com la pintura també funcionava com a eina per comunicar missatges polítics i projectar poder.
La infanta Isabel Clara Eugenia, Pedro Pablo Rubens i Jan Brueghel el Vell (c.1615) © Museu Nacional del Prado. Arxiu Fotogràfic
Un dels punts d’inici més potents de la visita és la recreació del taller de Rubens, que permet entendre millor com es treballava col·lectivament i com aquest tipus d’entorn fomentava una dinàmica creativa compartida. Més enllà de les peces i dels noms propis, la mostra transmet molt bé com els artistes flamencs del barroc van fer servir la pintura per mirar el món, pensar-lo i explicar-lo amb una força visual que encara avui conserva tot el seu atractiu.
El judici de Paris, Pedro Pablo Rubens (c.1638) © Museu Nacional del Prado. Arxiu Fotogràfic
Et poden
Interessar
...
