Exposicions
Georges Didi-Huberman: al taller del filòsof
Una mirada al procés creatiu del filòsof a la Filmoteca de Catalunya.
Considerat una de les veus més destacades en la reflexió contemporània sobre l’art i el pensament visual, Georges Didi-Huberman ha desenvolupat una trajectòria que va més enllà dels textos escrits. El seu univers intel·lectual s’expandeix també a través de tècniques de treball i de l’organització del seu arxiu personal, pel·lícules d’experimentació visual, conferències que trenquen amb els esquemes acadèmics habituals, moments de lectura compartida, projectes expositius ambiciosos i col·laboracions amb artistes de diverses disciplines. Aquest ampli ventall de pràctiques és el punt des d’on Didi-Huberman es formula preguntes, investiga i difon el pensament.
Actualment, la Filmoteca de Catalunya presenta Georges Didi-Huberman. Al taller del filòsof, una exposició que no segueix un ordre cronològic ni se centra en una obra tancada. El propòsit és acostar-se a la manera de treballar d’un pensador que entén el pensament com una activitat construïda a partir de connexions, materials heterogenis i formes que sovint escapen a les expectatives acadèmiques convencionals.
Georges Didi-Huberman, fotograma de Face à face à matière, 1998
La mostra, que es podrà veure fins a finals d'agost, pren com a punt de partida l’exposició original presentada el 2024 al Círculo de Bellas Artes de Madrid i ha estat comissariada per Lucía Montes Sánchez. El que s’hi exhibeix no és només el text escrit pel filòsof francès, sinó també tot allò que ha realitzat amb i a partir de les imatges. Per primera vegada, es reuneixen els seus treballs audiovisuals, així com una selecció de col·laboracions amb artistes que han treballat amb ell en projectes experimentals.
Entre les peces que es poden veure hi ha L’Optogramme (1983) i Face à face à matière (1997), així com creacions conjuntes amb figures com Israel Galván, Jean-André Fieschi o Arno Gisinger. Aquest últim presenta Diapoteca, una doble projecció basada en l’arxiu personal de diapositives de Didi-Huberman, avui pràcticament en desús, però que forma part de la seva manera tan singular de construir coneixement. També destaca De la mesa a la tapa: compás (2023), un film de Henri Herré que mostra com el filòsof organitza les fitxes anotades per estructurar un capítol d’un llibre futur, mentre toca la guitarra flamenca.
.jpg)
Diapoteca (Arno Gisinger, 2024). A partir de les diapositives de Georges Didi-Huberman.
L’exposició posa de manifest que, per Didi-Huberman, el pensament no es limita a les paraules ni es genera des d’un únic lloc. La proposta de la Filmoteca, tot i formar part de la línia d’exposicions-assaig habituals en espais com el CCCB, adopta aquí un enfocament menys pedagògic i més obert, gràcies a l’estil personal del filòsof. Per això, “taller” resulta un terme més adequat que “estudi”, ja que hi ha una clara voluntat de prova i error, d’assaig constant, de desmuntar i tornar a muntar, d’explorar un mateix tema a través de formats i contextos diversos.
El resultat és un espai on el visitant pot intuir com funciona la seva manera de pensar, que no busca oferir respostes definitives sinó generar noves preguntes. Com ell mateix afirma: “Les imatges no menteixen: som nosaltres que mentim. El que passa amb les imatges és que són molt parcials.” Potser en aquesta idea es troba la clau de la seva pràctica: fer servir les imatges no per revelar la veritat, sinó per ajudar-nos a plantejar-nos millor les preguntes.
Et poden
Interessar
...
