Notícies
Jaume Plensa, nou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts
L’artista reivindica, amb un discurs profund i compromès, el paper essencial de l’art davant els reptes del present.
Ahir, 11 de maig, Jaume Plensa va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. L'escultor barceloní ha estat escollit com a acadèmic número 37 i va aprofitar la seva intervenció per compartir algunes de les idees que l'han acompanyat durant la seva trajectòria. En un discurs titulat Del jo al nosaltres, Plensa va subratllar el paper fonamental que l'art pot jugar en la societat actual, ressaltant la necessitat que els artistes no es mantinguin al marge de la realitat que els envolta. Va instar els creadors a assumir riscos i a comprometre’s plenament, no només amb la seva obra, sinó també amb la manera com aquesta es relaciona amb l'espai públic, l'entorn cultural i el pensament col·lectiu.
Plensa va subratllar la necessitat d’adoptar una mirada crítica davant d’un món marcat per desequilibris socials i ambientals. “La nostra societat conviu anònimament amb la pobresa, la fam, la violència o el dolor: guerres pertot arreu, desplaçaments col·lectius, destrucció de la natura, desinformació. Potser per tot això, penso que, en el moment actual, l’art és més necessari que mai”, va afirmar durant la seva intervenció. L’artista també va agrair la confiança de les persones que van avalar la seva candidatura, l’escultor Juan Bordes i els catedràtics Simón Marchán i Víctor Nieto, destacant la seva trajectòria i reconeixent-los com un estímul per al seu compromís futur amb la institució. A més, va dedicar unes paraules al seu predecessor, l’escultor Julio López, a qui relleva en el càrrec.
Jaume Plensa durant la presa de possessió de la medalla 37 com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. Foto: Europa Press
Amb una trajectòria que supera les quatre dècades, Plensa ha fet camí a través de múltiples formes d’expressió. Més enllà de les escultures de gran format que sovint ocupen espais urbans, també ha treballat en projectes escènics per a òpera i ha desenvolupat una producció més íntima que inclou dibuixos, obra gràfica i llibres d’artista. La seva manera d'entendre l'art passa per una constant experimentació amb materials i formats: des del ferro i el bronze fins al vidre, la llum o fins i tot el so i l’aigua. Ja als anys vuitanta va començar a explorar aquestes combinacions, buscant noves maneres de connectar amb el públic i el paisatge arquitectònic.
Song of Songs, Jaume Plensa (2005). CAC-Centre d'Art Contemporani, Màlaga
Nascut a Barcelona l’any 1955, va exposar en solitari per primera vegada el 1980. Al llarg del temps ha col·laborat amb institucions d’arreu del món i ha exercit la docència, tant a l’École Nationale des Beaux-Arts de París com a la School of the Art Institute de Chicago, on hi ha tornat sovint com a professor convidat. La seva obra es pot trobar a l’espai públic de ciutats com Seül, Chicago, París o Barcelona, entre moltes altres, i sovint busca integrar-se amb l’entorn més que destacar-hi per sobre, entenent l’escultura com una part del paisatge, més que no pas com un objecte autònom.
El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, com la Medaille des Chevaliers des Arts et Lettres de França, el Premi de la Fondation Atelier Calderel, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya o el Premi Velázquez, entre d’altres. Aquest nou pas dins la Reial Acadèmia de Belles Arts s’afegeix a una trajectòria sòlida i plena de complicitats amb institucions d’arreu del món. Plensa continua així una carrera que no para, marcada per la recerca constant i la voluntat d’obrir finestres entre l’art i el món.
Self-portrait as Banquo, Jaume Plensa (2000)
Et poden
Interessar
...
