Exposicions
De Maïs a Modest: complicitats entre escultora i pintor
Complicitats creatives i memòria compartida a l’Espai Cuixart.
L’Espai Cuixart acull una mostra que connecta dues trajectòries creatives que es van creuar fa més de tres dècades. Maïs Jorba, escultora i artista multidisciplinària, reivindica la memòria compartida amb Modest Cuixart a través d’un conjunt d’obres que beuen de la convivència artística, la col·laboració i una amistat.
L’exposició, que s’inaugura avui 1 de maig, proposa una trobada directa amb la manera de fer, pensar i sentir l’art que compartien tots dos i presenta peces que van crear plegats, especialment durant els anys vuitanta, quan Maïs va treballar estretament amb el pintor en el seu taller. D’aquella etapa s’han conservat ceràmiques, formes orgàniques i treballs híbrids. També s’hi inclouen obres posteriors de Maïs que, tot i ser independents, mantenen viva la influència del pintor. Entre elles destaca La Gàbia d’Or, concebuda a partir de vivències compartides, i una instal·lació de gran format sobre la violència, amb maniquins vermells, que ocupa quatre metres d’alçada.
Deliri i il.lusio, Maïs Jorba (2021)
Modest Cuixart, conegut per ser una de les figures centrals del grup Dau al Set, tenia una manera de relacionar-se amb l’art carregada de gestos simbòlics. Un dels més recordats era el de soterrar els pinzells que ja no podia fer servir, com si es tractés d’un ritual d’acomiadament. Maïs no només va observar aquesta actitud, sinó que la va entendre i fer-la seva d’una altra manera. Aquesta capacitat d’absorbir, reinterpretar i transformar és també present en tota la seva obra.
Femicidis, Maïs Jorba (2023)
L’exposició forma part dels actes commemoratius del centenari de Modest Cuixart. En aquest context, la Fundació Cuixart va proposar a Maïs participar activament en la celebració, reconeixent la seva trajectòria i, especialment, el seu vincle amb el pintor. No és només una exposició, sinó també una manera d’afirmar el paper de Maïs com a artista amb veu pròpia dins del panorama contemporani, ja que la seva carrera artística no s’explica només a través de Cuixart. Ha exposat arreu, ha coincidit amb noms com Ràfols-Casamada, Guinovart o Claramunt, i ha sabut mantenir una línia pròpia. Aquesta exposició posa en valor aquesta trajectòria i la manera com ha sabut construir un llenguatge personal sense perdre la connexió amb els que han sigut referents.
Et poden
Interessar
...
