A l’escriptor i crític Julià Guillamon li agrada lligar caps, i això és el que ha fet a Pere Calders. Escriptor i dibuixant.
El volum és el resultat d’un exhaustiu treball de recerca sobre la cara més desconeguda de Calders, la de dibuixant publicitari i ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. Després de llegir-lo i gaudir amb les creativitats gràfiques de l’autor de Cròniques de la veritat oculta, resulta evident que Julià Guillamon (l’escriptor, de vegades desdoblat en crític, ideòleg d’exposicions I rescatador de figures oblidades) s’ho ha passat molt bé rastrejant el vessant més ocult d’un autor que com tants altres de la seva generació va veure com el seu món quedava ensorrat pel feixisme.
Diari de Barcelona, 2 de gener de 1937
Descobrim un Kalders (alguns dibuixos els signava així, i alguns acudits amb una solitària K) d’un estil gràfic moderníssim que connecta amb els moviments d’avantguarda, i una imaginació visual desbordant, elements presents als seus textos. A qui hagi llegit contes i novel·les de Calders, li vindran al cap algunes de les il·lusions desfetes pels capricis de l’atzar, per més avenços tècnics que portés el segle XX.
Pere Calders. Escriptor i dibuixant compila i contextualitza acudits i cobertes fetes per a L’Esquella de la Torratxa, el Diari de Barcelona, elements de propaganda per a Estat Català, l’auca de la rereguarda, il·lustracions per al diari de bord del vaixell de refugiats que el va portar a Mèxic, els dibuixos que va fer per al diccionari enciclopèdic de l’editorial UTEHA… Entre les joies publicitàries que recull el volum, esmentar l’acudit per al Diari de Barcelona on dibuixa una poma corcada d’on surten dos cucs: un té la cara de Hitler i l’altre la de Mussolini. (No és absolutament vigent, si canviem les cares per dirigents actuals que tendeixen a l’oligarquia?).
Diari de Barcelona, 21 de gener de 1937
Com apunta Guillamon, malgrat el clima de guerra, en moltes de les seves creacions Calders aborda la il·lusió de normalitat: “La literatura angoixada, el realisme compromès s’imposaven per tot arreu, i Calders va haver de defensar-se amb dents i ungles i reivindicar l’espai de creació, la imaginació i l’humor.”
Per tot plegat, és just I necessari agrair a Guillamon la feina feta. Hi ha poques persones capaces d’aconseguir posar d’acord l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut de les Lletres Catalanes, la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i Biblioteques de Barcelona per publicar un volum. Però la causa s’ho valia, i ara existeix una eina que lliga caps entre l’obra literària i l’obra gràfica de Pere Calders.
Sens dubte, un primer pas per integrar totes les personalitats d’un gran artista.