El Museu de Lleida acull des d’ahir una conversa entre èpoques, una trobada entre passat i present sota el títol Origen, de la mà de la Fundació Sorigué. Ambdues institucions proposen una mirada creuada en què peces d’art contemporani conviuen amb objectes del patrimoni històric del museu. El recorregut convida a observar com, malgrat els segles que separen les obres, moltes comparteixen inquietuds, formes de representar el món i preguntes que continuen sent vigents.
La mostra, que es podrà visitar fins al gener del 2026, coincideix amb el 25è aniversari del naixement de la col·lecció contemporània de la Fundació Sorigué, reconeguda recentment amb el premi “A” Col·lecció Corporativa de Fundación ARCO. Aquesta efemèride és una bona oportunitat per revisar els punts de connexió entre art i territori, entre memòria i actualitat, i entre els discursos visuals d’ahir i els d’avui.
Blanket III, Liza Lou (2006). Al costat, sarcòfag de pedra, procedent del Convent dels Trinitaris d’Avinganya (Seròs, el Segrià).
Sota la premissa que l’art contemporani no viu aliè al passat, sinó que, de fet, sovint l’utilitza com a punt de partida per replantejar idees i experimentar, s’articula una selecció d’obres que reflecteix plenament aquesta voluntat d’enllaçar el context actual amb un bagatge cultural llarg i complex. Aquestes peces, a més de dialogar amb el seu temps, revisiten i resignifiquen imatges i conceptes del passat. Entre les obres que formen part d’aquest intercanvi trobem artistes que ofereixen visions personals, però estretament lligades a temes universals. És el cas de Cap de Jaume Plensa, una escultura en ferro de la seva primera etapa artística, que ja evidencia el seu interès per la figura humana, no només des del vessant formal sinó també des de la seva dimensió emocional i psicològica. Aquesta obra s’exhibeix a l’àmbit del museu dedicat a la Prehistòria, on es parla de l’evolució de l’espècie humana i la persistència de les restes que ens expliquen qui som.
Miquel Barceló, amb la seva peça Peinture pariétale sur toile, que remet a les pintures rupestres, estableix un vincle directe amb el llegat artístic més antic conservat a les terres de Lleida, com les escenes de la Roca dels Moros del Cogul. La seva obra juga amb la idea de l’art com a rastre deixat per l’ésser humà, com a acte simbòlic i vital alhora.
The Return, Bill Viola (2007). Al costat, baptisteri d’El Bovalar, una construcció en pedra, procedent de la basílica paleocristiana del poblat del Bovalar (Seròs, el Segrià).
Origen també dedica un espai a reflexionar sobre la relació entre societat i avenços tecnològics. Blind Sensorium d’Armin Linke, una videoinstal·lació que precedeix les col·leccions d’arqueologia del museu, recull més d’una dècada de treball de camp sobre com les persones transformen i perceben l’entorn. Instal·lada a l’espai central del museu, aquesta peça funciona com a punt de partida per a una exposició que també ens parla de l’empremta que estem deixant al món. Anselm Kiefer presenta Der Rhein, una obra on el llibre actua com a metàfora de la transmissió del coneixement i de la memòria compartida. Aquesta peça, que evoca un viatge pel riu Rin, s’exposa molt a prop d’una joia del patrimoni local com és la Bíblia de Lleida, un còdex monumental ple d’il·lustracions i detalls ornamentals, amb el qual estableix un diàleg visual i conceptual profund.
Origen inclou també moltes altres obres d’artistes com Aziz + Cucher, Montserrat Soto, Chuck Close, Bill Viola, Joana Escoval, Daniel Libertad, Matt Collishaw o Liza Lou, entre d’altres. Tots ells contribueixen a enriquir una proposta que no pretén tancar cap relat, sinó afavorir la convivència entre llenguatges i èpoques diverses, i continuar fomentant la reflexió a través de l’art contemporani com a espai de comunicació, qüestionament i debat.
Leslie / Pastel, Chuck Close (1985). Al costat, els mosaics de la vil·la romana del Romeral (Albesa, la Noguera).