El 8 de maig, l'espai Catalonia in Venice inaugura una nova proposta per a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. El projecte, titulat Parlaments d'Aigua, és una investigació sobre el paper essencial de l’aigua en la construcció d'un futur sostenible. Aquest treball, comissariat per Eva Franch, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, es podrà veure fins al 23 de novembre dins dels Eventi Collaterali de la 19a Exposició Internacional d'Arquitectura, i proposa una reflexió col·lectiva sobre com la crisi hídrica afecta el nostre present i futur.
L’Institut Ramon Llull, que produeix i organitza la participació de Catalunya i les Illes Balears a la Biennal de Venècia des de l'any 2012, assegura que aquesta presència a l'àmbit internacional ha estat clau per donar a conèixer la força de l'arquitectura catalana i balear a través d'iniciatives com Parlaments d'Aigua. A la Biennal d’Arquitectura, l'IRL destaca la importància de repensar la gestió de l’aigua en un moment de crisi ambiental, tal com indica Pere Almeda, director de l’IRL, qui subratlla que és urgent explorar noves formes d’intel·ligència per a la sostenibilitat.
Alejandro Muiño, Eva Franch i Mireia Luzárraga.
Aquesta edició de la Biennal d'Arquitectura, dirigida per l'italià Carlo Ratti, se centra en el tema Intelligens. Natural. Artificial. Collective., un repte per explorar les connexions entre les noves tecnologies i les nostres vides quotidianes. Eva Franch, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño aposten per una aproximació interdisciplinària per tractar la crisi de l'aigua. Franch subratlla que, més enllà de ser un recurs per al consum, l'aigua és un element fonamental en la configuració de l'arquitectura i la vida quotidiana. A través de Parlaments d'Aigua, l'equip vol posar sobre la taula com l'arquitectura pot jugar un paper actiu a l’hora de dissenyar respostes a aquest repte global. Per Luzárraga, l'objectiu és centrar-se en la realitat de les terres de parla catalana, balear i valenciana, amb la voluntat d'exportar les solucions a una escala més global. Muiño, per la seva banda, posa l’accent en la importància de treballar des d’una visió interseccional, que integri diferents disciplines per imaginar futurs sostenibles i democràtics.
Laboratoris de Futurs, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga, Alejandro Muiño, 2025. Foto: Xavi Garcia Martinez. Cortesia Water Parliaments ©
El projecte, que es divideix en diverses parts, presenta els Laboratoris de Futurs, on s’han implicat més de 100 persones de diferents àmbits, des de científics fins a agricultors, activistes i artistes. Aquests laboratoris, celebrats durant els darrers mesos a diverses localitats de Catalunya, les Balears i el País Valencià, són la base de les idees exposades a la Biennal. L’objectiu ha estat recollir el coneixement local per imaginar noves estratègies per afrontar el canvi climàtic. A Venècia, la instal·lació es desplegarà en dues seccions. La primera presentarà vídeos breus que documenten la recerca realitzada, mentre que la segona mostra prototips especulatius d’arquitectures futures. Aquestes instal·lacions volen crear una experiència immersiva, amb efectes de boira i suports audiovisuals que potencien el diàleg entre l'arquitectura, la natura i la tecnologia.
Laboratoris de Futurs, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga, Alejandro Muiño, 2025. Foto: Xavi Garcia Martinez. Cortesia Water Parliaments ©
A més de l'exposició, el projecte inclou un llibre titulat 100 paraules per a l'aigua: un vocabulari, on més de 100 experts internacionals proposen noves definicions relacionades amb l’aigua. Aquest vocabulari, coordinat pels comissaris de l'exposició, és una iniciativa conjunta de l'Institut Ramon Llull, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l’editorial Lars Müller Publishers. El projecte també compta amb l'Atles: Arquitectures de l'Aigua, una plataforma en línia que documenta les diverses interaccions entre arquitectura, cultura i ecologia a escala global, convidant a tothom a contribuir a la seva expansió.