Exposicions
Acconci i Prego: cos, imatge i espai
El Guggenheim presenta una exposició que explora les connexions entre vídeo, performance i arquitectura des d’una mirada compartida.
Des de principis de març, el Museu Guggenheim Bilbao acull una proposta que posa en relació dues trajectòries artístiques amb punts de contacte significatius: la de Vito Acconci i la de Sergio Prego. Sota el títol Vito Acconci / Sergio Prego: YOU, aquesta exposició inaugura el programa anual Film & Video, i ofereix una mirada sobre com el vídeo, la performance i l’espai han estat elements centrals en la pràctica de tots dos creadors.
Vito Acconci, actiu des de la dècada dels seixanta fins a la seva mort l’any 2017, va iniciar la seva trajectòria amb l’escriptura per després expandir el seu treball cap al vídeo, la performance, les instal·lacions i l’arquitectura experimental. Per la seva banda, Sergio Prego, nascut a Donostia el 1969, ha desenvolupat una obra marcada també per una gran diversitat de formats, que abasta des de la intervenció espacial fins al vídeo i les estructures inflables. Entre 1996 i 2002, Prego va formar part de l’Acconci Studio, un entorn multidisciplinari on era l’únic artista dins un equip tècnic, fet que va influir notablement en el seu enfocament.
La mostra, que es podrà visitar fins al juliol, no presenta una separació clara entre els dos artistes, sinó que busca posar en evidència les interseccions de les seves pràctiques, proposant un recorregut subjectiu per la pràctica d’Acconci a través d’un sistema d’exhibició dissenyat per Prego. Tots dos comparteixen un interès intens per la imatge en moviment i per la relació del cos amb els espais físics. Els seus treballs connecten disciplines i estableixen un diàleg estret entre acció corporal, espai i representació. Malgrat provenir de contextos diferents, les seves pràctiques visuals i espacials comparteixen una proximitat conceptual que dona lloc a un diàleg fluid i natural.
Cowboy Inertia Creep, Sergio Prego (2003). © Sergio Prego, Bilbao, 2025
A la primera sala de la mostra, s’hi projecten diversos vídeos de Prego de manera simultània amb la peça sonora Running Tape (1969) d’Acconci, en què l’artista grava la seva veu mentre camina, compta els passos, s’atura i reprèn la marxa. Aquesta acció aparentment senzilla posa l’èmfasi en els gestos repetitius, en el ritme del moviment i en la dimensió poètica de portar-los al límit. Els vídeos de Prego mostren cossos en postures poc habituals, disposats sobre monitors analògics col·locats amb tensió al llarg del mur, reforçant així la manipulació del temps i de l’espai a través de la imatge.
La segona sala se centra en dues escultures inflables de grans dimensions creades per Prego, que actuen com a suports per a tres vídeos d’Acconci. A Centers (1971), l’artista assenyala la càmera i la seva pròpia imatge en un monitor, desplaçant-se lentament del centre. A Turn On (1974), apareix de molt a prop mentre canta i s’adreça directament a l’espectador, repetint un patró fins a verbalitzar el seu desencant amb l’art: «Soy yo, ya no encuentro ninguna razón para hacer arte… Estoy esperando a que te vayas». Finalment, a Three Adaptation Studies (1970), Acconci es mostra resistint tres situacions incòmodes, utilitzant el vídeo com a eina de provocació i d’exploració del seu propi cos.
Comissariada per Manuel Cirauqui, aquesta exposició posa l’accent, per tant, en com la recerca compartida entre Acconci i Prego es manifesta en formats i moments diferents, però resseguint una mateixa lògica. És una exploració sostinguda de com ens movem, com percebem i com ens relacionem amb l’entorn a través de la imatge i l’espai.
Centers, Vito Acconci (1971).
Et poden
Interessar
...
