Maurizio Cattelan enfronta la memòria al present a Berlín

La Neue Nationalgalerie de Berlín acull NIGHT , la primera gran exposició individual institucional de Maurizio Cattelan a Alemanya, una mostra que reuneix algunes de les obres més reconeixibles d'un dels artistes italians més provocadors de les darreres dècades juntament amb noves peces concebudes específicament per a l'icònic edifici dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe. L'exposició, que s'inaugura el 9 de setembre en el marc de la 15a Berlin Art Week, es podrà visitar fins al 7 de març de 2027 i constitueix la proposta corresponent al Preis der Nationalgalerie 2026, reconeixement atorgat a Cattelan per un jurat internacional.

NIGHT parteix d´una selecció d´obres històriques que permeten recórrer algunes de les obsessions que han travessat la trajectòria de l´artista des dels anys noranta. Entre elles hi ha Him (2001), una de les seves imatges més controvertides sobre la representació del poder i la innocència; Novecento (1997); La Rivoluzione Siamo Noi (2000), i Untitled (2003), una peça inspirada en El tambor de llauna de Günter Grass. Amb elles apareixen noves produccions i encàrrecs específics per a l'exposició, generant un diàleg entre diferents moments de la carrera de Cattelan i el present.

El títol NIGHT introdueix des del principi una atmosfera marcada per la incertesa. La foscor no apareix únicament com una condició física o escenogràfica, sinó com un territori mental on les certeses comencen a descompondre's. Cattelan treballa precisament en aquest espai ambigu: part d'imatges aparentment reconeixibles per desplaçar-ne lleugerament el significat i provocar una reacció incòmoda en qui les contempla. La ironia, l'humor, l'exageració i el silenci esdevenen així estratègies per abordar qüestions que difícilment poden romandre neutrals: la religió, la infància, l'autoritat, la identitat, la violència o els traumes col·lectius transmesos entre generacions.

Un dels nuclis fonamentals de lexposició és una nova intervenció concebuda específicament per a la Neue Nationalgalerie. El projecte no es limita a introduir una escultura o instal·lació a l'interior del museu, sinó que planteja una transformació de la pròpia experiència espacial de l'edifici. Les formes d'exposició habituals deixen pas a un entorn pensat per a la trobada, la reunió, la contemplació i la reflexió. D'aquesta manera, l'arquitectura deixa de funcionar com un simple escenari per esdevenir part activa de l'obra.

L'elecció de la Neue Nationalgalerie és especialment significativa. L'edifici de Mies van der Rohe, construït com una de les grans icones de l'arquitectura moderna, es caracteritza per la transparència, el rigor geomètric i una concepció de l'espai basada en la relació entre estructura, llum i buit. Davant d'aquesta claredat formal, Cattelan introdueix imatges carregades d'ambigüitat, memòria i conflicte. El contrast permet que les obres adquireixin noves lectures i que l'edifici pugui ser experimentat d'una manera diferent.

La dimensió alemanya de NIGHT tampoc no és secundària. L'exposició es presenta en una ciutat i en un país la identitat contemporània del qual continua travessada per diferents capes de memòria històrica i per una permanent revisió de les formes de representació del passat. En aquest context, les imatges de Cattelan adquireixen una particular intensitat. Les seves obres no ofereixen respostes tancades, sinó que activen associacions i contradiccions sobre allò que una societat recorda, allò que decideix oblidar i la manera com les imatges poden intervenir en aquesta negociació.

Nascut a Pàdua el 1960, Maurizio Cattelan s'ha consolidat des del començament dels anys noranta com una de les veus més singulars de l'art internacional. La seva producció es construeix a partir d‟una relació especialment complexa amb la història de l‟art i amb els codis culturals que reconeixem de manera gairebé automàtica. Les seves figures, objectes i instal·lacions semblen pertànyer de vegades a un imaginari familiar, però amb un petit desplaçament n'hi ha prou per alterar-ne completament el sentit. Aquesta capacitat per desactivar les expectatives de lespectador explica bona part de la potència del seu treball.

Cattelan tampoc no ha deixat de qüestionar les pròpies estructures del sistema artístic. La seva relació amb el mercat, les institucions i la fama forma part d'una trajectòria en què l'artista ha utilitzat la provocació no com un recurs espectacular, sinó com una manera d'interrogar les convencions que determinen què considerem art, quines imatges adquireixen autoritat i qui té dret a construir els relats col·lectius.

Amb NIGHT , Cattelan torna a més a Berlín dues dècades després de la seva participació com a cocomissari de la quarta edició de la Berlin Biennale. La tornada adquireix així una dimensió gairebé circular: l'artista que aleshores intervenia en la construcció del discurs d'una de les grans cites internacionals de l'art contemporani torna ara com a protagonista d'una exposició institucional de gran escala.

En una entrevista concedida amb motiu de la mostra, Cattelan resumeix un dels estats d'ànim que travessen el projecte amb una frase especialment reveladora: «Quan el futur sembla esfereïdor, el passat es torna atractiu». En ella es concentra bona part de la tensió de NIGHT . Davant d'un present marcat per la incertesa, la mirada enrere pot convertir-se en refugi, però també en una font de conflicte. L'exposició de la Neue Nationalgalerie s'instal·la precisament en aquest territori: entre la memòria i l'oblit, entre la innocència i la violència, entre allò que creiem reconèixer i allò que, de cop i volta, deixa de resultar familiar.