A la història de l'art europeu de la segona meitat del segle XX, pocs artistes van suscitar tanta fascinació i controvèrsia com Hermann Nitsch (1938-2022). Cofundador de l'Accionisme Vienès, la seva obra va transformar la performance, la pintura i l'acció ritual en un llenguatge artístic destinat a confrontar l'espectador amb les dimensions més profundes de l'existència. Davant de les lectures que van reduir el seu treball a la provocació, Nitsch va defensar sempre una visió profundament espiritual de la seva pràctica: "Volia convertir-me en pintor d'esglésies", afirmava, sintetitzant una trajectòria marcada per la recerca d'una experiència estètica propera al ritu.
Aquesta dimensió constitueix l'eix de from sunrise on , la gran exposició que presenta el Museu Nitsch de Mistelbach (Àustria) fins al 29 de novembre de 2026. La mostra proposa una nova aproximació a la iconografia sagrada desenvolupada per l'artista des de començaments de la dècada de 1970, revelant com elements litúrgics com la creu referències religioses per convertir-se en vehicles de total experiència existencial.

Comissariada per Julia Moebus-Puck, directora de col·leccions del Museu de l'Accionisme Vienès d'Àustria, from sunrise on convida a reconsiderar el llegat d'Hermann Nitsch des d'una perspectiva menys polèmica i més propera a les preguntes fonamentals que van travessar tota la seva producció: la relació entre l'ésser humà, la natura, el temps i la transcendència. El resultat és una exposició que proposa redescobrir un dels artistes més radicals del segle XX com a creador profundament compromès amb la possibilitat de tornar a l'art la seva capacitat de generar experiències transformadores.
Lluny de plantejar un recorregut cronològic, l'exposició construeix un espai immersiu on pintura, vídeo, so i paisatge dialoguen per submergir el visitant a l'univers sensorial concebut per Nitsch. El recorregut està organitzat a partir de la seqüència dels colors litúrgics —vermell, taronja, groc, blanc, negre, verd i violeta—, que estructuren la dramatúrgia visual i sonora de la mostra i evoquen els cicles de la vida, la celebració, el dol i la transformació.

Un dels aspectes més singulars de l'exposició és la incorporació d'obres rarament mostrades al públic, entre elles diverses gravacions del paisatge realitzades pel mateix artista amb càmera a mà. La naturalesa del Weinviertel, regió on es troba el museu i on Nitsch va desenvolupar bona part de la seva activitat, adquireix així un paper protagonista com a espai de ressonància espiritual. Dos espais concebuts com a capelles —un dedicat al silenci i un altre al paisatge— amplien aquesta experiència contemplativa, mentre que els poemes visuals de Heinz Cibulka dialoguen amb el conjunt.
L'exposició pren el títol d'una expressió recurrent Orgies Mysteries Theater , el projecte més ambiciós desenvolupat per Nitsch durant dècades. En aquestes accions de llarga durada, cada jornada començava 'des de l'alba' ( from sunrise on ), subratllant la connexió entre el ritual artístic i els ritmes naturals. Per al creador austríac, l'art havia d'activar tots els sentits i permetre a l'individu experimentar de manera intensa la vida, el patiment, la celebració, la mort i la renovació.

Tot i que les accions de Nitsch van ser objecte d'intensos debats per l'ús de sang animal i referències sacrificials, l'artista va insistir que el seu objectiu no va ser mai l'escàndol, sinó recuperar el poder catàrtic del ritual. Les seves performances, influenciades per la tragèdia grega, la litúrgia cristiana, la psicoanàlisi de Freud i Jung, així com la filosofia de Nietzsche i Antonin Artaud, aspiraven a transformar l'experiència estètica en una forma de coneixement emocional i espiritual.
