Exposicions
Lara Almarcegui explora els paisatges de la deixalla i la transformació a Carreras Múgica
Figura destacada de l'art contemporani europeu, Lara Almarcegui, ha desenvolupat una trajectòria centrada en la transformació urbana, els materials de construcció i els espais en procés de canvi o desaparició. La seva obra, situada entre la investigació artística i la reflexió crítica, explora les relacions entre arquitectura, memòria, territori i especulació urbanística. A través d'una mirada sòbria i profundament conceptual converteix solars buits, ruïnes i estructures industrials en escenaris d'anàlisi sobre el paisatge contemporani i les seves mutacions.
La galeria Galeria Carreras Múgica presenta fins al 31 de juliol del 2026 l'exposició Gravas y arenas. Àrids i altres terrenys recents , un nou projecte de Lara Almarcegui que aprofundeix en una de les línies centrals de la seva trajectòria: l'observació crítica dels materials que transformen el paisatge contemporani.
La mostra reuneix investigacions, dibuixos i projectes vinculats a terrenys recentment sorgits a partir de l'acció humana o d'alteracions naturals. Acumulacions de grava després de demolicions, enderrocs miners, sorres procedents de dragatges o noves formacions creades pels canvis en el curs dels rius apareixen aquí com a paisatges provisionals, espais encara indefinits que l'artista converteix en objecte de reflexió estètica, geològica i política.
Des de fa anys, Almarcegui centra la pràctica en analitzar la relació entre ciutat, construcció i extracció de recursos. En aquesta exposició, l'artista desplaça la mirada cap a materials generats o desplaçats recentment, qüestionant-ne no només l'origen i la funció, sinó també el futur d'aquests territoris inestables i en mutació constant.
Entre les obres destacades es troba Die Halden in Deutschland ( Els enderrocs d'Alemanya ), un ambiciós càlcul del volum total dels enderrocs alemanys realitzat originalment per a una paret de disset metres al Kunstmuseum Moritzburg Halle (Saale). El treball quantifica la immensa quantitat de terreny desplaçat per la mineria durant els darrers 175 anys i posa el focus sobre la magnitud del residu geològic produït per l'activitat extractiva. Algunes d'aquestes muntanyes artificials continuen vinculades a explotacions actives de lignit i de potassi. Sophienhöhe, amb més de 2.200 milions de metres cúbics de restes de lignit, apareix com la runa més gran del país.
L'exposició també recupera dibuixos de projectes no realitzats concebuts per a exposicions i biennals internacionals. Aquestes propostes s'imaginaven instal·lacions construïdes amb sorres procedents de rius, mars i llacs, materials desplaçats per la indústria del dragatge i responsables de noves geografies artificials. Molts d'aquests projectes mai no es van arribar a executar a causa de les dificultats logístiques i de l'enorme pes dels materials, convertint els dibuixos en l'únic vestigi d'unes obres que exploren els límits entre matèria, arquitectura i territori.
Un altre dels nuclis del projecte gira al voltant de Calcària , una intervenció desenvolupada al planter de Mañaria que planteja una pregunta directa: d'on procedeixen els materials amb què es construeix Bilbao? L´obra convida a observar una roca calcària de 115 milions d´anys just abans de ser triturada i transformada en material de construcció. Extreta temporalment de l'interior de la muntanya, la pedra apareix com un fragment geològic suspès entre el passat remot i la incorporació immediata al paisatge urbà contemporani.
Et poden
Interessar
...
