Exposicions
Ona Balló restitueix l’ànima sonora del romànic al MNAC
El viatge invers. Un fresc sonor al romànic, que es presenta al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) del 13 de novembre de 2026 al 30 d’abril de 2027, proposa una experiència sensorial que recupera, a través dels sons dels Pirineus, l’atmosfera original de les pintures murals romàniques separades de les esglésies per a les quals van ser creades.
Durant vuit segles, les pintures murals romàniques del Pirineu van formar part de la vida de les esglésies que les acollien. Integrades en aquests espais de culte, vinculats a la fe, la imaginació i la transcendència, convivien amb un paisatge exterior viu i canviant. L’univers visual dels absis i les naus mantenia així una relació estreta amb l’entorn, amb els ritmes de la natura i amb els sons que configuraven la quotidianitat d’aquells territoris.
L’arrencament i el trasllat d’aquestes pintures al MNAC en va garantir la conservació, però també va comportar una ruptura amb el context que els havia donat sentit. Separades de les seves arquitectures originals, les imatges van perdre part de la seva dimensió ambiental i popular. L’equilibri entre l’univers simbòlic i el terrenal, entre allò visual i allò sonor, quedava interromput, i les pintures passaven a ser contemplades com a obres autònomes, deslligades d'una experiència molt més àmplia.
Mestre del Judici Final. 'Llop encalçant una gasela de Santa Maria de Taüll', segon quart del segle XII. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Amb aquesta intervenció, Ona Balló, artista i comissària, proposa una aproximació que vol recuperar, encara que sigui de manera evocadora, aquesta dimensió perduda. El projecte s’estén per les sales d’art romànic del museu i introdueix una composició sonora construïda a partir dels sons que avui encara habiten les esglésies i les valls pirinenques. El paisatge acústic es desplega entre els absis de Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal, Sant Pere i Sant Pau d’Esterri de Cardós, Santa Maria de Ginestarre, Santa Maria de Taüll i Santa Eulàlia d’Estaon.
El projecte traça un recorregut invers al de les pintures: si aquestes van abandonar els seus emplaçaments originals per trobar refugi al museu, ara són els sons del territori els que s’hi introdueixen per restablir, simbòlicament, una part d’aquell vincle. No es tracta de reconstruir literalment el passat, sinó de fer present allò que no es pot arrencar ni traslladar: l’atmosfera, la memòria acústica i la relació profunda entre les imatges i el seu entorn.
Et poden
Interessar
...
