Exposicions
Santi Moix rapta Europa amb la força lliure de la pintura
La Galeria Marc Domènech presenta la primera exposició de l’artista a l’espai barceloní, un itinerari de vint-i-una pintures i sis obres sobre paper que revisiten els mites, la memòria artística europea i les tensions del present.
La pintura de Santi Moix és un territori en expansió, un espai on les formes orgàniques, els colors i les referències a la història de l’art conviuen en una permanent transformació. A El rapte d’Europa, l’artista s’endinsa en l’imaginari cultural europeu per establir un diàleg entre la memòria dels mites, la tradició pictòrica i les incerteses del present. La mostra, que presenta per primera vegada a la Galeria Marc Domènech, reuneix vint-i-una pintures i sis obres sobre paper, realitzades majoritàriament durant els darrers dos anys, en un recorregut que reivindica la pintura com a llenguatge lliure, intuïtiu i capaç de generar noves lectures del món contemporani.
El llenguatge de Moix es desplega a través d'una exuberància de formes orgàniques, teixits, flors, signes i arabescos que s'entrellacen en composicions de gran intensitat cromàtica. Les imatges semblen créixer, ramificar-se i establir relacions inesperades sobre la superfície pictòrica. No hi ha una narració única ni un relat que condueixi l'espectador cap a una interpretació tancada. Al contrari, cada obra es presenta com un organisme visual obert, un espai d'aparicions i desaparicions on les formes es transformen i els significats es multipliquen. La pintura esdevé així una experiència sensorial, però també intel·lectual, que exigeix una mirada disposada a perdre's en els seus recorreguts.
Santi Moix, Miracle of Saint Mark II, 2025-2026.
El mite del rapte d'Europa actua com a fil conductor i com a metàfora d'una civilització que ha construït al llarg dels segles una tradició artística i intel·lectual d'una sofisticació extraordinària, però que avui es troba travessada per tensions, transformacions, seduccions i enganys. Moix s'aproxima a aquesta herència des de l'admiració, sense renunciar a la mirada crítica. Europa apareix com un espai cultural complex, lluny de qualsevol idealització innocent, en què la grandesa del llegat conviu amb les incerteses del present. El rapte deixa de ser únicament un episodi mitològic per adquirir una dimensió simbòlica: la d'una identitat que es transforma constantment, que és objecte de desig i que, alhora, es veu obligada a qüestionar-se.
Aquesta conversa amb la memòria de la pintura troba una expressió especialment significativa a Miracle of Saint Mark, una obra inspirada en El miracle de l'esclau, de Tintoretto. Moix recupera l'energia compositiva i el dinamisme de la pintura veneciana per traslladar-los a un vocabulari propi, poblat de formes orgàniques i ritmes visuals. La referència històrica no funciona com una citació ornamental ni com un exercici de nostàlgia, sinó com una matèria viva que permet abordar qüestions contemporànies: la barreja de cultures, la incertesa i la necessitat de llibertat. El passat, en aquest sentit, no és un territori clausurat, sinó una font d'imatges que encara poden activar noves lectures.
Aquest diàleg amb la història de l'art constitueix un dels eixos essencials de la pràctica de Santi Moix. Tintoretto, Fortuny, Delacroix, Miró, Gauguin o Rothko formen part d'un imaginari assimilat i transformat sense jerarquies cronològiques ni dependències estrictes. L'artista estableix connexions entre èpoques, sensibilitats i llenguatges aparentment distants, com si la pintura fos una gran memòria compartida en què les imatges mai no desapareixen del tot. Les referències emergeixen, es desplacen i troben noves formes de vida dins d'una arqueologia visual que defuig la imitació i aposta per la reinvenció.
Et poden
Interessar
...
