Exposicions
Carles Mercader fotografia la fragilitat de la vida a través dels altres
‘El meu cor malparit’ obre a la Galeria Sergi Sánchez un recorregut en blanc i negre per rostres, cossos i escenaris urbans, on cada imatge esdevé una forma de memòria i una aproximació a la condició efímera de l’existència.
Enmig de la intensa jornada d’inauguracions que viu Barcelona aquest 12 de novembre, la Galeria Sergi Sánchez es presenta com una parada imprescindible per endinsar-se en l’univers fotogràfic de Carles Mercader. Al número 76-78 del carrer d’Aribau, l’artista presenta El meu cor malparit, una exposició que es podrà visitar fins a l’11 de gener i que proposa un itinerari per imatges que oscil·len entre la intimitat, la representació i la consciència de la desaparició.
Mercader fotografia rostres, cossos i fragments de ciutat com si construís una ficció feta d'instants sostrets al temps. Cada imatge conté una presència, però també el seu revers: una absència possible, una petjada, un record que ja comença a desdibuixar-se. En aquest sentit, les fotografies funcionen com a memento mori, petites advertències visuals sobre la fragilitat de la vida i la impossibilitat de retenir allò que inevitablement s'esvaeix. El mateix artista ho expressa amb una afirmació reveladora: «Yo no soy yo, evidentemente. Soy los otros que fotografío». Una declaració que situa l'alteritat al centre de la seva pràctica i que entén el retrat com una forma de reconeixement mutu.
El recorregut expositiu es construeix a partir d'una fotografia en blanc i negre de gran intensitat, amb el gra visible, els negres profunds i uns blancs gairebé cremats que renuncien deliberadament als matisos complaents. La contundència del contrast accentua la materialitat de les escenes i confereix a les imatges una atmosfera aspra, directa i alhora poètica. Els rostres s'aproximen fins a situar l'espectador davant d'una confrontació gairebé física; els cossos apareixen fragmentats, retallats o amagats darrere d'una reixa, mentre que els espais urbans es converteixen en superfícies de memòria i signes que demanen una lectura atenta.
La ciutat no és aquí un simple escenari, sinó un organisme ple de rastres i d'estranyeses quotidianes. Una porta d'un establiment coreà amb un grafiti que regalima sobre el vidre, un relleu clàssic de la centauromàquia o les branques d'un arbre observades des de sota són algunes de les imatges que articulen aquest inventari visual. Mercader troba en aquests fragments aparentment insignificants una capacitat evocadora que transcendeix l'anècdota. La mirada s'atura en allò que sovint passa desapercebut i ho transforma en una presència carregada de significat.
Una part significativa de l'exposició està dedicada al retrat d'artistes i persones del seu entorn, figures amb les quals Mercader manté vincles de coneixement, admiració o afinitat. Hi trobem la poeta catalana Maria Sevilla, l'artista visual Oriol Miñarro, la ballarina i coreògrafa de burlesque Ella Muah, la poeta i escriptora andorrana Teresa Colom, l'artista sonor Vic Baladoch, el poeta David Caño i el fotògraf i muralista gadità establert a Barcelona Teo Vázquez. També hi apareixen PiluXs, atadora i model de shibari, i l'artista i performer Marcel·lí Antúnez, en aquest cas mitjançant un retrat insòlit que prescindeix del rostre i el substitueix per la imatge de les plantes dels seus peus. Una manera de qüestionar els codis convencionals de la representació i d'explorar fins a quin punt una persona pot ser reconeguda més enllà dels trets que habitualment la identifiquen.
'Centauromaquia'. Fotografia analògica en negatiu format mig 6×6. Impressió digital giclée amb tintes pigmentades sobre paper Photo Rag Baryta 315g.
Aquesta galeria de presències revela una de les dimensions més suggeridores del treball de Mercader: fotografiar els altres és també una manera de parlar d'un mateix. La identitat no es presenta com una realitat tancada, sinó com una construcció feta de relacions, mirades i experiències compartides. Cada retrat esdevé així un espai de proximitat, però també d'enigma, on la càmera no es limita a documentar una aparença, sinó que busca allò que roman ocult darrere de la superfície.
El títol de l'exposició, El meu cor malparit, neix del text que el mateix Mercader ha escrit per acompanyar la mostra i parteix d'una reflexió etimològica sobre el significat de recordar: “tornar a passar pel cor”. Aquesta idea condensa el sentit profund del projecte. Les imatges no són únicament fragments de realitat capturats per l'objectiu, sinó experiències que han travessat la sensibilitat de l'artista i que retornen convertides en memòria visual.
Et poden
Interessar
...
