Exposicions
Cristina Babiloni en el batec profund de la matèria
Del abismo a la luz, comissariada per Marisol Salanova, presenta al Museu de Belles Arts de Castelló nou pintures de gran format i tres escultures que exploren els processos de transformació de la natura i el diàleg entre allò orgànic i allò mineral.
La natura conserva una memòria que precedeix la nostra existència i que, probablement, ens sobreviurà. Cada estrat geològic, cada roca erosionada i cada superfície transformada pel pas del temps contenen el testimoni d'una temporalitat que transcendeix l'experiència humana. És en aquest territori, entre la permanència i el canvi, on se situa la investigació artística de Cristina Babiloni (Castelló de la Plana, 1981), que presenta al Museu de Belles Arts de Castelló Del abismo a la luz, la seva primera exposició a la ciutat natal.
Comissariada per Marisol Salanova (col·laboradora de bonart), la mostra proposa una aproximació sensible als processos de construcció i transformació de la matèria. A través de nou pintures de gran format i tres escultures, majoritàriament inèdites, Babiloni articula un recorregut que parteix dels estats més profunds i primitius de la natura per explorar-ne les metamorfosis i les possibilitats de regeneració. La pintura i l'escultura abandonen aquí els seus límits convencionals per establir un espai de trobada entre les formes orgàniques i les estructures minerals.
La pràctica de Babiloni neix d'una observació atenta del paisatge i d'una curiositat per aquells elements que sovint passen inadvertits. Les textures erosionades, les escorces d'arbres mil·lenaris, les roques, l'escuma del mar o les variacions cromàtiques del territori esdevenen punts de partida d'una investigació que trasllada les empremtes del temps al llenguatge plàstic. La seva mirada no busca reproduir literalment la natura, sinó interpretar-ne les forces, els ritmes i les transformacions.
Aquesta recerca incorpora també materials procedents de la construcció i de la indústria ceràmica, amb els quals l'artista estableix un diàleg entre el món natural i l'entorn intervingut per l'activitat humana. El formigó, l'asfalt i les superfícies industrials apareixen com a contrapunts d'un paisatge en permanent transformació. Aquesta convivència de materials i referències amplia la reflexió sobre la sostenibilitat, la permanència i la fragilitat dels ecosistemes, alhora que qüestiona la separació entre natura i cultura.
Tal com explica Babiloni, Del abismo a la luz explora "com la matèria es transforma, com travessa diferents estats i com aquesta energia transformadora és present tant en la natura com en nosaltres mateixos". Aquesta idea constitueix un dels eixos conceptuals del projecte: entendre la matèria no com una realitat estàtica, sinó com un sistema viu de processos, tensions i canvis. Les obres conviden a observar allò que habitualment queda fora de la percepció immediata i a reconèixer en les formes naturals una temporalitat pròpia, molt més extensa que la humana.
Marisol Salanova assenyala que l'exposició investiga "aquesta temporalitat profunda dels processos de construcció de la natura" mitjançant una recerca artística en què pintura i escultura generen un territori compartit entre allò orgànic i allò mineral. La matèria esdevé així el veritable fil conductor d'un recorregut que transita entre l'origen, l'erosió i la transformació, i que situa l'espectador davant d'una experiència en què la percepció sensorial i la reflexió conceptual es complementen.
Et poden
Interessar
...
