Exposicions
Miguel Ángel Rojas, les ferides de Colòmbia
L’obra de Miguel Ángel Rojas (Bogotà, 1946) constitueix una de les aproximacions més incisives a les contradiccions de la societat colombiana contemporània. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, l’artista ha construit un llenguatge visual en què l’experiència individual i la memòria col·lectiva s’entrecreuen per abordar qüestions com el narcotràfic, la violència, la migració, la descolonització, l’explotació dels recursos naturals i les desigualtats socials. El Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía presenta La nit, una exposició que reuneix una selecció significativa de la seva producció i permet comprendre la coherència d’una trajectòria marcada per l’experimentació formal i el compromís polític.
Allunyat d’entendre l’art com una representació neutra de la realitat, Rojas utilitza la imatge com un instrument d’investigació i qüestionament. La seva feina se situa en un espai de tensió entre l’autobiogràfic i el col·lectiu, entre la intimitat del cos i les ferides d’una societat travessada per conflictes històrics. En aquest sentit, un dels aspectes més singulars de la seva producció resideix en la manera com ha abordat l’homosexualitat i el desig masculí. Les seves fotografies dels recorreguts per sales de cinema on es produïen trobades sexuals entre homes desconeguts van introduir una mirada transgressora sobre la sexualitat, la clandestinitat i els mecanismes d’exclusió. La càmera esdevé aquí una eina de reconeixement i alliberament, capaç de fer visible allò que durant molt de temps va romandre relegat a la perifèria.
Vista de La collita, 2012, 147 caps en argila, calç, carbó, fibres vegetals i llavors Mides variables Col·lecció de l’artista. © Miguel Angel Rojas Fotografia: Arxiu Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, 2026.
Aquesta voluntat d’explorar els límits de la representació també es manifesta en les seves investigacions fotogràfiques al laboratori, on la manipulació de la imatge va obrir noves possibilitats expressives. Rojas va incorporar a aquests experiments elements vinculats a la seva ascendència indígena i mestissa, així com referències a la seva pròpia identitat sexual. La fotografia va deixar de funcionar exclusivament com a registre per adquirir una dimensió material, simbòlica i política.
Un dels nuclis fonamentals de l’exposició, que es podrà veure fins al 15 de març, és Gra (1980), una instal·lació que va suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament de l’art colombià dels inicis dels anys vuitanta. A través de la utilització de diferents terres procedents de la regió del Tolima, territori d’origen de la seva família, l’artista reconstrueix a l’espai museístic el sòl de la vivenda dels seus avis. L’operació, aparentment senzilla, conté una profunda càrrega autobiogràfica i poètica. Rojas, criat a Bogotà, emprèn un retorn simbòlic al paisatge rural dels seus avantpassats i recupera una memòria familiar que també remiteix a les migracions del camp a la ciutat en cerca de millors condicions de vida. La terra deixa de ser un element natural per convertir-se en arxiu, pertinença i testimoni d’una identitat desplaçada.
A l’extrem oposat d’aquest exercici de recuperació dels orígens apareix El camí curt (2012), on l’artista adopta recursos propers al llenguatge de l’art pop per construir una lectura crítica de l’economia del narcotràfic. Mitjançant retalls circulars de fulles de coca i bitllets de dòlar, estableix associacions entre personalitats internacionals vinculades a coneguts problemes de consum de drogues i els àlies d’alguns dels narcotraficants més violents. La composició introdueix una dimensió irònica i pertorbadora: darrere de la circulació dels diners i dels imaginaris del poder es revela una estructura de violència, complicitats i explotació que desborda les fronteres colombianes.
El Freddy, 1979/2008. Impressió per injecció d’encàstic sobre paper de cotó. 80 x 122 cm. Col·lecció de l’artista. © Miguel Ángel Rojas. Fotografia: Arxiu de l’artista.
La dimensió humana d’aquesta violència adquireix una intensitat especialment dolorosa a David (2004). L’obra sorgeix de la trobada de l’artista amb un soldat mutilat per una mina antipersona i transforma el retrat individual en una imatge d’abast col·lectiu. El cos ferit esdevé testimoni de les conseqüències físiques i emocionals d’un conflicte que ha deixat innombrables víctimes. No hi ha en aquesta aproximació una voluntat d’espectacularitzar el sofriment, sinó de situar l’espectador davant la vulnerabilitat d’una existència concreta. La intimitat del retrat adquireix així una dimensió política, perquè el cos representat conté també la història d’una societat marcada per la guerra.
“El cos humà és la seu, el lloc sensible, el lloc de plaer, del dolor, dels desitjos, de les fòbies, de la consciència, de la ment”, afirma Rojas. Aquesta concepció travessa bona part de la seva producció i permet entendre el cos com un espai on s’inscriuen les tensions culturals, econòmiques i socials. L’individu no apareix aïllat, sinó com a expressió d’un context que condiciona les seves possibilitats de llibertat, les seves relacions i la seva pròpia identitat.
Et poden
Interessar
...
