Exposicions
Fundació Valvi il·lumina l’univers pictòric de Montserrat Costa
Nit de llum, una de les exposicions destacades del final d’any a Girona, reivindica a la Fundació Valvi la trajectòria i la singularitat d’una artista que ha fet del detall pictòric una porta d’entrada als grans enigmes de l’univers. La mostra es podrà visitar fins al 16 de gener.
L’obra de Montserrat Costa és fruit d’una trajectòria extensa, construïda al llarg de dècades d’investigació plàstica i d’una sensibilitat artística profundament personal. Nit de llum, a la Fundació Valvi, recupera pintures realitzades fa trenta i quaranta anys que ja van obtenir en el seu moment un reconeixement merescut i que avui permeten resseguir la continuïtat d’una recerca marcada per la fascinació davant els misteris de l’existència.
Endinsar-se en l’univers creatiu de Costa implica aproximar-se a una sensibilitat complexa, difícil de reduir a una interpretació única. La mateixa artista, quan explica les seves obres amb una passió que transcendeix la descripció formal, revela una emotivitat extraordinària. És una energia que remet a l’excitació dionisíaca de Nietzsche, però que en el seu cas es manifesta sobretot com una commoció interior, una inquietud que es troba a l’origen de l’impuls creador. Una emoció que neix sovint de la perplexitat davant els enigmes d’un univers que escapa a la comprensió humana.
La seva pintura parteix d’una exploració minuciosa del detall, una autèntica acupuntura pictòrica que exigeix una extraordinària precisió i un domini pacient de la relació entre la mirada i el gest. Aquesta disciplina, alimentada per un llarg aprenentatge del dibuix de figures i per una educació exhaustiva del pols, s’inicia en dimensions gairebé microscòpiques per acabar desplegant-se sobre grans superfícies. El petit esdevé així el principi d’una expansió visual que transforma cada composició en un territori d’exploració.
En aquestes obres emergeixen constel·lacions d’òrbites, estrelles, cúmuls globulars i galàxies, però també formes que evoquen la proliferació incessant dels virus. Dos extrems d’una mateixa inquietud: la immensitat de l’infinit i la dimensió inaprehensible del microscòpic. Entre aquests dos territoris, Montserrat Costa construeix un imaginari que confronta l’espectador amb allò que supera els límits de la percepció i del coneixement.
Et poden
Interessar
...
