Exposicions
L’aigua reclama el seu lloc a la mirada de Sebastião Salgado
Aqua Mater reuneix a la Fundació Canal a prop d'un centenar de fotografies de gran format que exploren la immensitat dels paisatges naturals i la fragilitat del planeta a través d’un dels elements essencials per a la vida.
Hi ha elements que, per la seva presència constant, semblen formar part d’un paisatge quotidià, fins que una mirada és capaç de retornar-los tota la seva dimensió essencial. L’aigua és un d’ells. Font de vida, força transformadora i testimoni dels canvis del planeta, es converteix en el fil conductor d'Aqua Mater, el projecte expositiu de Sebastião Salgado que arriba a Madrid amb una extensa selecció de la seva feina fotogràfica dedicada a aquest recurs fonamental.
La mostra, organitzada per La Fábrica en col·laboració amb la Fundación Canal i comissariada per Lélia Wanick Salgado, presenta prop d’un centenar de fotografies en blanc i negre de gran format. Una proposta que reuneix per primera vegada en una mateixa exposició una àmplia selecció de les sèries Aqua Mater i Glaciares, establint un diàleg visual entre diferents geografies i manifestacions de l’aigua. L’exposició es presenta a la Sala Castellana 214 de la Fundación Canal, coincidint amb la commemoració del 175è aniversari del Canal de Isabel II i el 25è aniversari de la Fundació.
Durant més de dues dècades, Salgado va recórrer alguns dels territoris més remots i espectaculars del planeta per capturar la magnitud d’un element que sovint escapa a la percepció humana. L’Antàrtida, Patagònia, Amazònia, Islàndia, l’Himàlaia o Canadà configuren aquest itinerari fotogràfic, en què els paisatges adquireixen una dimensió gairebé monumental. Més que documentar escenaris naturals, l’objectiu de l’artista és construir una experiència visual en què la natura recupera el protagonisme i l’ésser humà queda situat davant de la immensitat d’un món que no pot controlar.
Els icebergs són fragments de glaceres que es desprenen i s’endinsen al mar. Entre les illes Blanco i Bellingshausen, illes Sandwich del Sud, 2009. © Sebastião Salgado.
El blanc i negre, un dels trets més reconeixibles del llenguatge fotogràfic de Salgado, intensifica aquesta lectura. La renúncia al color no representa una pèrdua d’informació, sinó una manera de concentrar l’atenció en les textures, els volums, els contrastos i les estructures del territori. La llum modela les superfícies, mentre les formes de l’aigua, el gel i la terra construeixen composicions d’una gran potència plàstica. En aquestes imatges, la fotografia documental transcendeix el registre de la realitat per acostar-se a una experiència estètica que oscil·la entre la contemplació i el vertigen.
La reunió d'Aqua Mater i Glaciares amplia, a més, la lectura del projecte. L’aigua apareix en les seves múltiples expressions: com immensa oceànica, com curs fluvial que travessa els territoris o com a massa de gel que conserva la memòria climàtica del planeta. Aquesta diversitat permet entendre el paisatge no com una realitat estàtica, sinó com un sistema viu, sotmès a transformacions permanents. La bellesa de les fotografies conviu així amb una consciència de la vulnerabilitat dels ecosistemes i de la necessitat de preservar-los.
Darrere del projecte hi ha també la mirada de Lélia Wanick Salgado, autora, productora cinematogràfica i ecologista brasilera, que ha desenvolupat una trajectòria estretament vinculada a la defensa del medi ambient i a la construcció del discurs visual de l’obra de Sebastião Salgado. Lélia dirigeix Amazonas Images, l’agència de notícies que va fundar amb el fotògraf el 2004, i ha estat una figura decisiva en la concepció i articulació de diversos projectes expositius.
Et poden
Interessar
...
