Exposicions
José Carlos Martinat explora les petjades del poder a les parets de Houston
La ciutat com a territori de disputa, memòria i representació. Aquesta és una de les idees centrals de Field of Power, l’exposició amb la qual Revolver Gallery presenta per primer cop a Houston el treball individual de l’artista peruà José Carlos Martinat (Lima, 1974), en allò que suponeix també la seva segona mostra individual amb la galeria als Estats Units. Mitjançant una pràctica multidisciplinària que connecta art, arquitectura, llenguatge, tecnologia i espai públic, Martinat investiga les relacions entre les imatges urbanes i les estructures polítiques i socials que determinen la seva presència i desaparició.
La seva obra forma part d’importants col·leccions institucionals internacionals, entre elles les del Museum of Modern Art (MoMA) i el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, la Tate de Londres, el Museu d’Art Latinoamericà de Buenos Aires (MALBA) i el Museu d’Art de Lima (MALI). En aquesta nova proposta, l’artista dirigeix la seva atenció cap als murs de la ciutat, entesos com a superfícies vives sobre les quals se superposen discursos, símbols i ideologies. El seu treball parteix de l’extracció de pintures, inscripcions i materials procedents dels espais urbans per conservar imatges que, per la seva pròpia naturalesa, estaven destinades a desaparèixer.
Traslladats a l’espai expositiu, aquests fragments mantenen les empremtes del temps i del seu context original, però adquireixen una nova autonomia. Es presenten com a palimpsests materials, testimonis d’allò que una societat ha intentat afirmar, transformar o esborrar. L’operació de descontextualització permet observar com les superfícies urbanes acumulen capes de significat i com cada intervenció deixa rastres dels conflictes que travessen l’espai públic.
El títol de l’exposició adquireix una ressonància especial a Houston, una ciutat estretament vinculada al llegat de Mark Rothko i a la tradició del Color Field, a més de ser seu de l’emblemàtica Rothko Chapel. Martinat desplaça el concepte de camp més enllà dels límits de la pintura per situar-lo a l’espai urbà. Els murs es converteixen així en autèntics camps de poder on les imatges, els discursos i les ideologies se superposen, competeixen per romandre visibles i, en ocasions, desapareixen sota noves intervencions. L’exposició estableix d’aquesta manera un diàleg entre la història artística de Houston i una lectura política de la superfície com a lloc de memòria, conflicte i transformació.
Les obres parteixen de la propaganda electoral pintada sobre els murs de Lima. Els partits polítics intersecten habitualment superfícies públiques i privades, de vegades sense autorització, superposant els seus missatges als de campanyes anteriors. Algunes imatges romanen durant anys exposades a la intempèrie, mentre que d’altres es desvaneixen amb el temps o són eliminades per veïns cansats de la saturació propagandística. Darrere d’aquest aparent desordre visual, Martinat identifica una estructura de poder molt més persistent.
El context polític peruà resulta especialment significatiu: entre 2016 i 2026, el país ha tingut nou caps d’Estat, una successió de lideratges que contrasta amb la continuïtat de determinades forces i interessos polítics. Mentre els rostres del poder canvien, les mateixes estructures negocien, estableixen aliances i cerquen perpetuar-se al Congrés. Aquesta tensió entre la inestabilitat institucional i la permanència dels mecanismes de poder constitueix un dels eixos crítics de la proposta.
Cada obra es presenta per les dues cares. A l’anvers, un camp negre cobreix la propaganda original i pot contemplar-se com una composició pictòrica abstracta. Al revers, però, roman visible una lletra supervivent del missatge inicial. La distribució d’aquestes peces per les sales de la galeria impedeix que les lletres puguin recomposar-se en un text llegible. El missatge no ha estat destruït, sinó que ha perdut la seva capacitat de lectura en quedar fragmentat i separat. Allò que havia de romandre ocult reapareix precisament a la cara que mai no va ser destinada a ser vista.
En aquesta operació, cobrir es converteix en un gest polític. Esborrar un eslògan no significa eliminar-ne la història, sinó produir una nova imatge que conserva les empremtes d’un intent de censura, substitució o exclusió de la memòria col·lectiva. Martinat no assenyala únicament l’acció d’una autoritat concreta, sinó un sistema que es reprodueix mitjançant l’eliminació constant de les seves pròpies imatges. Cada campanya cobreix l’anterior sense aconseguir fer-la desaparèixer completament; cada nou discurs amaga el precedent, encara que els seus rastres continuïn presents.
Et poden
Interessar
...
