Daniel Cuevas: "Les galeries anem gairebé a l'extinció"

El Consorci de Galeries d'Art Contemporani ha tornat a situar la reducció de l'IVA cultural al centre del debat polític. Pocs dies després d'unes noves eleccions generals, l'entitat ha difós un comunicat en què reclama als partits un compromís per aplicar a Espanya la normativa europea que permetria reduir la fiscalitat sobre la compravenda d'obres d'art. La reivindicació no és nova, però la manca d'avenços i la desigualtat competitiva creixent respecte a altres països europeus han convertit aquesta qüestió en una preocupació urgent per al sector.

Daniel Cuevas, tresorer del Consorci de Galeries d´Art Contemporani, analitza la situació, explica les conseqüències que té mantenir un IVA del 21% i adverteix que la continuïtat d´aquesta política fiscal amenaça tant la supervivència de les galeries com les oportunitats d´internacionalització dels artistes espanyols.

Carles Toribio. Quin balanç feu d'aquesta legislatura pel que fa a la reivindicació de reduir l'IVA cultural? S'ha avançat en alguna adreça?

Daniel Cuevas. La veritat és que molt poca cosa. Des del Consorci, juntament amb la presidenta, Idoia, i Enrique, aquí a Madrid, ens hem reunit amb tots els partits polítics. Tots tenen bones paraules, entenen la nostra problemàtica i ens atenen, però quan acaba la reunió les nostres propostes i reivindicacions entren en uns llimbs absoluts. Sempre ens diuen que ens trucaran, que ens donaran una resposta, i així portem anys.

Espanya manté un IVA del 21%, mentre que altres països europeus apliquen tipus molt més reduïts. Quines conseqüències té aquesta diferència al mercat de l'art?

El món és globalitzat i el mercat de l'art també. Fa anys els col·leccionistes viatjaven menys i hi havia menys fires, però ara qualsevol persona interessada en l'art viatja i consulta preus per Internet amb molta facilitat.

Per exemple, tinc un artista portuguès les fotografies del qual venc a Espanya amb un IVA del 21%. Com que es tracta d'obra fotogràfica seriada, amb edicions de tres o cinc exemplars, és molt fàcil que altres galeries que representen el mateix artista tinguin aquestes mateixes obres. A Portugal les estan venent amb un IVA del 6%.

Què fa aleshores un col·leccionista que compra habitualment en una galeria? Evidentment, compara i acaba comprant on resulta més econòmic. La diferència és molt important. El que demanem és que ens permetin treballar en igualtat de condicions, perquè, altrament, resulta pràcticament impossible subsistir. Les galeries anem gairebé a l'extinció.

La competència fiscal es fa encara més evident a les fires internacionals, on conviuen galeries de diferents països?

Sí. A Espanya tenim un altre gran problema, que és el de les fires. Quan arriba ARCO o qualsevol altra fira internacional, en un mateix passadís podeu trobar una obra d'un artista espanyol venuda per una galeria espanyola amb un IVA del 21%. Avances uns metres, creues al següent estand i aquest mateix artista està representat per la seva galeria francesa o italiana, que aplica un IVA molt més baix.

Al final, el que passa és que les vendes es redueixen tant que no es recapta ni l?IVA del 21% ni el del 6%, perquè les operacions deixen de fer-se aquí. És un problema que pot provocar tancar espais.

I no parlem només de les galeries. També afecta els artistes espanyols, que no aconsegueixen fer aquest salt internacional. Quan una obra surt al mercat exterior, un col·leccionista pot decidir comprar un altre artista només perquè s'estalvia una quantitat important de diners. Entre els col·leccionistes internacionals hi ha aquesta percepció que comprar a Espanya és complicat pels impostos i les taxes.

No estem demanant res d'extraordinari. A Europa hi ha una normativa que permet reduir els tipus impositius per protegir el sector cultural, però a Espanya fa anys que està guardada en un calaix.

Si hi ha un marc europeu que permet aquesta reducció, per què Espanya segueix sense fer el pas?

Crec que, sobretot, hi ha un desconeixement de com funciona realment el nostre sector. Se segueix pensant que el col·leccionista és algú amb moltíssims diners i que, per tant, pot assumir perfectament un IVA del 21%.

Però hi ha molts estudis sobre el col·leccionisme mitjà a Espanya i veiem que està format per persones que tenen principalment interès per la cultura: professionals, arquitectes, metges, advocats… Per descomptat que hi ha grans fortunes que compren art, però les galeries vivim també d'un col·leccionista amb un poder adquisitiu mitjà-alt i, sobretot, amb una veritable sensibilitat artística.

Cal entendre que protegir les galeries vol dir protegir un patrimoni d'artistes i de galerisme. A més a més, les galeries som pràcticament els únics espais culturals que seguim oberts gratuïtament al públic. Qualsevol persona pot entrar a una galeria de Madrid, Barcelona, Sevilla o qualsevol altra ciutat, visitar exposicions d´una qualitat altíssima i fer-ho sense pagar entrada. És una cosa que cada cop costa més de trobar.

També ha faltat voluntat política per por que una reducció de l'IVA s'interpreti com un benefici fiscal per a les grans fortunes?

Sí. En un primer moment, el ministre de Cultura va entendre el problema i semblava que tenia intenció d'impulsar una baixada de l'IVA. No obstant això, es va llançar una mena de globus sonda a les xarxes socials i la reacció va ser molt crítica. Es va plantejar com si un ministre progressista estigués baixant els impostos als rics, mentre no es reduïen els de productes bàsics.

Hi ha aquesta por de passar a la història com un ministre progressista que redueix l'IVA a un sector que es considera milionaris. Però aquesta percepció no respon a la realitat de les galeries. A altres països, com Itàlia, Portugal, França o Alemanya, han entès que cal protegir un sector especialment feble. A Espanya, si no aconseguim reduir l'IVA, correm el risc de desaparèixer.

Amb les eleccions generals a la vista, quina resposta heu obtingut dels partits amb què us heu reunit? El comunicat del Consorci pretén arrencar un compromís concret?

En principi, entenen el que estem explicant i ens diuen que, quan arribin al Govern, aplicarien el tipus reduït per equiparar-nos amb Europa i permetre'ns continuar treballant.

Però tenim dubtes. En una entrevista a Borja Sémper sobre les seves possibles decisions al capdavant del Ministeri de Cultura va parlar de mecenatge i altres qüestions, però no va esmentar l'IVA. Potser simplement se li va passar, però crida l'atenció que no aparegui precisament el principal problema que tenim.

Amb el PSOE també ens hem reunit. A la nostra darrera trobada ens van traslladar que la qüestió depèn d'assolir un acord amb el Ministeri d'Hisenda, que és qui ha d'entendre la necessitat d'aquesta reducció.

Nosaltres no tenim comunicació directa amb Hisenda. Sempre hem de canalitzar les nostres demandes a través del Ministeri de Cultura. El que ens diuen és que Hisenda no veu clara la baixada de l'IVA, que no entén la reivindicació i tampoc ens ofereix explicacions.

El Govern actual ens assegura que intentarà avançar durant el temps que li queda de mandat, però, amb les eleccions tan a prop, sabem que aquesta qüestió no es resoldrà aquesta legislatura. La nostra esperança i l'objectiu del comunicat que hem difós és aconseguir un compromís dels partits que poden arribar al Govern perquè apliquin la reducció. No demanem gens estrany ni un privilegi que no tinguin altres països.

Si no es produeix aquest canvi fiscal, quines conseqüències pot tenir a mitjà termini per al teixit galerístic i per als artistes espanyols?

Ho tenim molt clar i ja ho estem notant moltíssim. El col·leccionista sap que, si compra fora d?Espanya, obté un benefici perquè paga un IVA molt més reduït. Pot construir una col·lecció magnífica amb artistes internacionals, però què passa aleshores amb els artistes espanyols?

Els artistes més joves, que comencen a incorporar-se al mercat a través de les galeries, ho tenen especialment difícil perquè les vendes es redueixen moltíssim. És un problema que anirà a més.

Quan parlem amb galeries estrangeres de París o Berlín, tampoc no entenen com Espanya no ha reduït l'IVA. Ningú comprèn que no es faci aquest pas. I tampoc no crec que equiparar l'IVA espanyol a l'europeu provoqués una gran polèmica o manifestacions en contra. A Itàlia, per exemple, fins i tot governs de dretes han entès que es tracta d'un sector feble que cal ajudar.