Marcel Duchamp torna a ocupar el centre de l?escena artística internacional amb una de les grans exposicions mundials d?aquest final d?any. El Philadelphia Museum of Art presenta fins al 31 de gener del 2027 una retrospectiva d'abast excepcional dedicada a l'artista francès, una figura decisiva en la transformació de l'art modern i en la redefinició dels límits de la creació. Més de mig segle després de la darrera gran retrospectiva nord-americana dedicada a la seva trajectòria, l'exposició proposa una lectura àmplia i cronològica d'un creador que va fer de la provocació, la llibertat i la reinvenció permanent els fonaments de la pràctica.
El 1912, amb tot just vint-i-cinc anys, Duchamp va començar a qüestionar la seva pròpia ocupació i va decidir abandonar l'ofici de la pintura a l'oli. La seva voluntat de mantenir-se al marge de les convencions del món artístic li va permetre desenvolupar una obra radicalment personal, difícil d'encasellar en qualsevol moviment. Tot i estar vinculat al cubisme, al dadaisme i al surrealisme, la seva trajectòria va estar marcada per una transformació constant dels seus llenguatges, interessos i formes d'entendre l'art.

L'exposició reuneix més de 300 obres que inclouen pintura, escultura, cinema, fotografia, obra gràfica, disseny expositiu i els inclassificables readymades , amb què Duchamp va qüestionar de manera definitiva la noció tradicional d'obra d'art. El recorregut permet aproximar-se a l'amplitud d'una producció que va convertir el pensament, atzar, humor i provocació en eines essencials de creació.
Entre les peces més destacades figuren Nu baixant una escala núm. 2 (1912), una de les seves obres fonamentals en l'exploració del moviment; La núvia despullada pels seus solters, fins i tot (1915-1923), considerada la seva gran obra mestra; la irreverent Fuente (1917), que va transformar un urinari en un dels objectes més influents de la història de l'art; i LHOOQ (1919), una intervenció iconoclasta sobre la imatge de la Mona Lisa. També es presenta Boîte-en-valise (1935-1941), un museu portàtil en miniatura que reuneix reproduccions de les seves pròpies creacions, així com Étant donnés (1946-1966), la seva última gran obra, en què convergeixen algunes de les obsessions que van travessar tota la seva trajectòria.

La retrospectiva proposa així una aproximació a Duchamp no sols com un dels grans renovadors de l'art del segle XX, sinó també com un pensador que va qüestionar els mecanismes de legitimació artística i va obrir noves possibilitats per a les generacions posteriors. La seva influència continua sent fonamental per comprendre les pràctiques conceptuals, la instal·lació i les múltiples formes de desmaterialització de l'obra d'art.