La formació artística no s’esgota a les aules, sinó que continua desplegant-se en les pràctiques, les recerques i les experiències que defineixen cada trajectòria professional. A partir d’aquesta idea, la Fundació Suñol presenta (Des)filar trajectòries, una exposició que posa en diàleg les obres d’artistes alumni de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb peces de la Col·lecció Suñol Soler signades per creadors que també han estat vinculats a la institució universitària. La trobada proposa una lectura transversal de la creació contemporània, en què les afinitats, les diferències i les connexions entre generacions teixeixen una xarxa de relacions que va més enllà dels itineraris individuals.
La mostra, fruit de la col·laboració entre la Fundació Suñol i Proretorn, grup d’innovació docent de la Facultat de Belles Arts, parteix del projecte Cicle de Retorn per proposar una lectura transversal de les trajectòries artístiques. Més que establir una distinció entre artistes emergents i figures consolidades, l’exposició busca generar correspondències entre diferents moments de la creació, posant en relació metodologies, llenguatges i processos que comparteixen un origen formatiu, però que han evolucionat de maneres diverses.

Sandra March, Degust(a)cció (2024) Dibuix/menú Publicacions Degust(a)cció: xocolata i sucre, peces de plàstic... Motlles: plàstic.
El títol conté una de les claus interpretatives de la proposta. El joc entre desfilar i filar remet, d’una banda, a la successió de trajectòries que han deixat empremta en l’art contemporani i, de l’altra, a la necessitat de construir connexions entre aquestes experiències. Desfilar implica mostrar, fer visible un recorregut; filar, en canvi, suggereix una acció continuada, un treball de relació que uneix elements aparentment separats. L’exposició es mou precisament en aquest espai intermedi, on les afinitats no sempre són evidents i on el diàleg entre les obres permet descobrir noves lectures.
En aquest sentit, el valor de la mostra rau en la possibilitat d’entendre la història de l’art no com una successió lineal de noms i reconeixements, sinó com una xarxa de relacions, transmissions i divergències. La formació acadèmica hi apareix com un punt de partida, no com un marc que determini necessàriament l’evolució posterior. Les obres esdevenen testimonis de recorreguts autònoms que, en trobar-se dins l’espai expositiu, poden establir ressonàncies formals i conceptuals més enllà de la seva distància generacional.

Núria Guerra, 484 (2026), Caixa de fusta de bedoll Impressió digital sobre paper i vidre amb fragments originals de correspondència amorosa.
(Des)filar trajectòries reuneix treballs de Sandra March, Carla Arenas, Mariya Alipieva, Núria Guerra, Lídia Moreno, Àlex Costa, Las Taradas —Marta Fuertes i Mariema Soler— i Carlos Alguacil, artistes vinculats al projecte Cicle de Retorn. Les seves propostes, que abracen formats tan diversos com la instal·lació, el dibuix, el vídeo i la publicació, dialoguen amb obres d’Ignasi Aballí, Susana Solano, Eloi Puig, Ramon Parramon i Òscar Padilla, presents a la Col·lecció Suñol Soler.
La diversitat de mitjans introdueix una pluralitat de ritmes i aproximacions que evita reduir el diàleg a una simple comparació entre generacions. La instal·lació, el dibuix, la imatge en moviment i l’edició permeten explorar diferents maneres d’articular el pensament visual i de relacionar-se amb els materials, els espais i els sistemes de representació. En aquest encreuament, les obres no només reflecteixen trajectòries particulars, sinó que també posen en evidència la complexitat dels processos mitjançant els quals una pràctica artística es construeix, es transforma i troba el seu lloc en el context cultural.

Susana Solano Reflejo II (2010-2011) Alumini i cautxú Col·lecció Suñol Soler.
Impulsat pels docents Marc Anglès, Mireia Feliu, Jo Milne i Eva Vila, el projecte Cicle de Retorn proposa reforçar els vincles entre la facultat, els seus antics alumnes i l’àmbit professional. La col·laboració amb la Fundació Suñol amplia aquesta voluntat i situa la col·lecció com un espai actiu de lectura, capaç d’acollir noves interpretacions a partir de la trobada entre obres de procedències i moments diferents.