Abans que Antoni Gaudí revolucionés l’arquitectura amb les seves formes orgàniques i les seves estructures impossibles, ja experimentava amb el llapis per explorar el món que l’envoltava. De la seva etapa d’estudiant n’han emergit ara deu dibuixos inèdits, conservats durant generacions per la família d’un antic company de classe. Presentats en el marc del Gaudí International Congress, que se celebra a La Pedrera fins aquest diumenge 25 d’octubre, els papers inclouen dos autoretrats del 1876 que permeten descobrir una faceta poc coneguda del jove arquitecte, quan encara faltaven anys perquè les seves creacions esdevinguessin icones universals.
La troballa ha estat donada a conèixer aquest dissabte al Congress Gaudí per Josep Maria Tarragona, un dels principals biògrafs de Gaudí, autor de dues biografies de referència publicades el 1999 i el 2016. El conjunt permet aprofundir en la formació artística de l’arquitecte i descobrir una habilitat que sovint ha quedat en segon pla davant la seva extraordinària capacitat per concebre espais, estructures i formes arquitectòniques. Gaudí no era especialment prolífic en el dibuix, ja que preferia treballar amb maquetes, però posseïa un talent notable per sintetitzar gràficament allò que observava i estudiava. Segons Tarragona, des de ben jove va demostrar 'una gran capacitat de sintetitzar gràficament tant l’observació directa com els models estudiats'.
Els dos autoretrats constitueixen les peces més sorprenents del conjunt. En un, Gaudí es representa de front; en l’altre, de perfil. Tots dos corresponen al 1876 i mostren un jove de cabells abundants i barba llarga, dibuixada mitjançant una successió de petits traços. Més enllà del seu interès documental, aquestes imatges ens acosten a una dimensió íntima de l’arquitecte, habitualment representat en l’imaginari col·lectiu com un home madur, auster i completament lliurat a la seva obra. Aquí, en canvi, emergeix l’estudiant que encara està construint la seva mirada i explorant les possibilitats del llenguatge gràfic.
La resta de dibuixos amplia aquest retrat formatiu. Els papers inclouen estudis anatòmics, representacions d’animals, motius ornamentals i exercicis vinculats a solucions constructives i tècniques. Són apunts que permeten resseguir els interessos visuals del futur arquitecte i observar com experimentava amb la representació de la natura, el cos i les formes. En aquests primers treballs ja es pot entreveure la importància de l’observació i de l’estudi dels models en el desenvolupament d'un pensament creatiu que, amb els anys, trobaria en l’arquitectura el seu principal camp d’expressió.
La història dels dibuixos també és excepcional per la manera com s’han conservat. Els originals van pertànyer a Emili Cabanyes i Rabassa, company d’estudis de Gaudí que posteriorment va arribar a ser alcalde de Mataró. Des d’aleshores, els documents van romandre en mans de la seva família i es van transmetre de generació en generació fins a arribar als actuals propietaris. Aquesta continuïtat familiar constitueix un element rellevant per estudiar-ne la procedència i l’autenticitat, ja que els papers no han aparegut de manera sobtada al mercat ni provenen d’una col·lecció amb una trajectòria documental difícil de reconstruir.