Notícies
Aleix Font escriu Brossa a través del llenguatge del carrer
Una intervenció artística a Girona transforma els grafits urbans en un paisatge de punts braille per endinsar-se en l’univers poètic de Joan Brossa i qüestionar els codis que donen sentit al llenguatge.
La creació d’Aleix Font a Girona parteix d’una invitació a retre homenatge a Joan Brossa des de l’art contemporani, però defuig la reproducció directa de l’obra del poeta per explorar-ne, en canvi, els mecanismes de pensament i el seu esperit lúdic. La proposta impulsada per l’Ajuntament de Girona i Bonart, es construeix a partir de l’observació de l’entorn i de la voluntat d’entrar en l’univers conceptual d’un creador per a qui el llenguatge, els signes i els objectes podien esdevenir matèria poètica.
En lloc de partir d’una obra concreta de Brossa, Font va dirigir la mirada cap a una paret de Girona on ja hi havia grafits i tags signats per autors urbans. Aquests traços, nascuts d’una cultura visual pròpia i d’una manera particular d’ocupar l’espai públic, esdevenen el punt de partida d’una operació de traducció. L’artista decideix traslladar cadascun dels tags a l’alfabet braille, substituint els signes originals per combinacions de punts que permeten llegir-los des d’un altre sistema de representació.
El resultat és un paisatge braille que conserva la memòria visual dels grafits preexistents, però que alhora els transforma i els incorpora a una nova estructura de significats. En aquest conjunt de punts, alguns elements es reorganitzen per dibuixar les lletres del cognom Brossa. La B apareix representada amb l’alfabet convencional, tot aprofitant els punts i modificant-ne els colors, mentre que la R, la O, la S, la S i la A es construeixen en braille a partir de punts que provenen dels mateixos grafits. D’aquesta manera, la intervenció no es limita a afegir un nom sobre una paret, sinó que fa emergir la referència al poeta a partir dels signes que ja habitaven aquell espai.
La proposta obre així una reflexió sobre el llenguatge com a sistema de convencions compartides. Allò que anomenem català, castellà o anglès respon a codis que una comunitat reconeix i utilitza per comunicar-se; de la mateixa manera, els pictogrames, els alfabets i les diferents formes d’escriptura expressen maneres culturals de representar el món. Els grafits i el braille també constitueixen sistemes de signes, amb lògiques i funcions diferents, que aquí entren en contacte i es transformen mútuament.
En aquesta cruïlla entre escriptura, imatge i espai públic, Aleix Font troba una manera d’aproximar-se a Brossa sense imitar-lo: jugant amb els codis, desplaçant-ne els significats i convertint una paret intervinguda en un camp d’experimentació poètica.
Et poden
Interessar
...
