Notícies
Mor Bernard Pagès, una figura essencial de l'escultura francesa contemporània
L'escultor i pintor Bernard Pagès va morir el dimarts 13 d'octubre del 2026, als 86 anys. Considerat una de les figures destacades de l'escultura francesa contemporània, va estar vinculat als primers anys del moviment Supports/Surfaces, tot i que aviat va emprendre un camí propi que li va permetre desenvolupar un llenguatge plàstic singular. La seva obra, construïda a partir del diàleg entre materials de diversa naturalesa, va explorar les propietats físiques de la matèria i els gestos que la transformen, conjugant l'audàcia dels assemblatges amb una recerca constant de l'equilibri.
Nascut el 1940 a Cahors, al sud-oest de França, Pagès va créixer en un entorn rural la memòria material i gestual del qual romandria present al llarg de la seva trajectòria. Després de formar-se a l'Atelier d'art sacré de París, es va instal·lar el 1964 a Coaraze, a l'interior de la regió de Niça. Allà, les seves trobades amb Jacques Lepage, Claude Viallat i Bernar Venet van contribuir al distanciament de les convencions escultòriques ia la recerca de noves possibilitats per a la creació tridimensional.
Pròxim a Supports/Surfaces, va participar a les primeres manifestacions d'aquest moviment, sorgit a finals dels anys seixanta i caracteritzat per qüestionar els fonaments tradicionals de la pintura i l'escultura. Tot i això, el 1971 es va allunyar d'aquell entorn col·lectiu per aprofundir en una investigació personal, centrada en la materialitat, la construcció i les relacions físiques entre els elements.
Fusta, ferro, pedra, guix, formigó, terra, corda i maó formen part d'un vocabulari escultòric on materials aparentment incompatibles troben noves formes de convivència. Des de finals dels anys seixanta, els seus assemblatges van qüestionar les jerarquies establertes entre les matèries i els procediments de l´escultura. Les superfícies conserven les seves irregularitats, densitats i resistències, mentre que les empremtes del procés de fabricació romanen visibles. A les seves obres no hi ha voluntat d'amagar la naturalesa dels materials ni d'embellir-los mitjançant acabats que en dissimulin la condició original.
Dels primers Assemblages i Arrangements a les sèries Piquets i Colonnes , Pagès va construir un repertori formal en què les relacions entre els components resulten tan importants com els propis elements. L'escultura esdevé així un camp d'experimentació on el pes, la gravetat, la resistència i la fragilitat determinen la configuració de cada peça.
Un dels trets més singulars de la feina és l'absència de grandiloqüència. Les seves escultures no busquen imposar-se mitjançant el gest monumental, sinó trobar una posició i sostenir-se mitjançant un delicat sistema de forces. Fins i tot a les obres de gran format persisteix certa vulnerabilitat, com si cada estructura hagués de negociar constantment amb la gravetat i la seva estabilitat fos el resultat d'una conquesta sempre provisional.
Et poden
Interessar
...
