Vista des de l’espai, la Terra es revela com una obra en transformació constant. Les costes dibuixen fronteres canviants, els boscos formen grans masses de color i els oceans exhibeixen una immensitat que contrasta amb la fragilitat dels ecosistemes. Aquesta perspectiva, alhora fascinant i inquietant, articula Mirades orbitals. El planeta a vista de satèl·lit, una exposició que proposa una aproximació visual, científica i crítica al nostre entorn a partir de les imatges obtingudes per les missions de l’Agència Espacial Europea (ESA). Del 8 d’octubre de 2026 al 9 de febrer de 2027, CaixaForum Girona convida els visitants a contemplar el planeta des d’una distància que permet descobrir-ne tant la bellesa com les transformacions provocades per l’activitat humana.
Les fotografies captades des de l’òrbita terrestre constitueixen el punt de partida d’un recorregut que va més enllà de l’impacte estètic. Les imatges de satèl·lit, amb les seves textures, formes i contrastos cromàtics, ofereixen una representació singular del paisatge i, al mateix temps, esdevenen instruments per interpretar fenòmens que sovint escapen a la percepció quotidiana. Les instal·lacions interactives de la mostra faciliten aquesta lectura i introdueixen el concepte d’antroposfera, entesa com l’àmbit d’interacció humana que s’incorpora als sistemes naturals i altera els seus equilibris.
L’exposició explica com funciona la xarxa de satèl·lits d’observació de la Terra, desenvolupada per l’ESA en col·laboració amb la Unió Europea. Mitjançant tecnologies com el radar, les càmeres multiespectrals i l’altimetria, aquestes missions permeten obtenir informació continuada sobre l’estat del planeta. La comparació d’imatges de diferents períodes fa visibles canvis en el territori, la contaminació atmosfèrica, la transformació dels ecosistemes i l’evolució de les zones urbanes.

Ploma de l’erupció del volcà Anak Krakatau, a Indonèsia. 5 de setembre de 2026. © Copernicus Sentinel-3 (ESA).
El recorregut s’organitza al voltant dels grans sistemes interconnectats de la Terra. L’atmosfera es mostra a través de les missions Sentinel-4 i Sentinel-5, que monitoritzen contaminants com el metà i l’ozó; la hidrosfera i la criosfera, mitjançant Sentinel-3 i Sentinel-6, permeten seguir l’evolució dels oceans i altres masses d’aigua, així com els efectes del canvi climàtic sobre els gels. La biosfera centra l’atenció en Sentinel-2 i la missió Biomass, dedicada a estudiar la biomassa forestal i el carboni emmagatzemat als boscos, mentre que Sentinel-1 observa, amb tecnologia radar, les transformacions de la superfície terrestre, des dels canvis urbans fins a determinats fenòmens geològics.
Més enllà de la divulgació científica, Mirades orbitals planteja una qüestió essencial: com podem aprendre a mirar allò que estem transformant? La distància orbital no allunya l’espectador del planeta, sinó que li proporciona una nova perspectiva per reconèixer la interdependència entre els seus sistemes. En aquest sentit, les imatges esdevenen una eina de coneixement i també una invitació a assumir responsabilitats davant la crisi ambiental.