Exposicions
Quan la matèria comença a pensar: la poètica del llindar de Joana Cera i Bernad
La Vayreda Fundació d’Olot clou el cicle Verònica. Dones visionàries amb una exposició que explora les tensions entre idea i matèria, llum i foscor, control i atzar, en una pràctica escultòrica que entén la creació com una forma de coneixement.
Hi ha un instant precís en què la pedra, el cristall o el fil de sal deixen de ser pura massa inerte per esdevenir batec, dubte i revelació. Abans de la paraula, abans fins i tot de la idea que pretén dominar-la, la matèria ja posseeix una memòria fonda, una energia en reserva que espera ser escoltada. L’art de Joana Cera i Bernad no s’imposa als materials per doblegar-los a la voluntat de l’autor; al contrari, s’hi aproxima amb una atenció gairebé ritual, establint-hi un diàleg on el gest creatiu és, per damunt de tot, un acte d’escolta profunda.
Amb aquesta premissa, la Vayreda Fundació d’Olot acull la quarta i darrera proposta del cicle Verònica. Dones visionàries (del 17 d’octubre al 20 de desembre) a cura de Natàlia Chocarro. L’exposició s’endinsa en una trajectòria on l’escultura actua com a eix vertebrador, però que s’expandeix sense complexos cap a la fotografia, el dibuix, el vídeo, la instal·lació, el so o la subtilesa de l'holografia. Aquest trànsit entre llenguatges no respon a una simple recerca d’originalitat formal, sinó a l’exigència íntima de trobar el canal exacte per a cada intuïció.
Pedra, cristall de roca, fang, porcellana, cera, sal, guix, paper o vidre funcionen com a agents actius d’una investigació que entrellaça les propietats físiques de la matèria amb el seu pes simbòlic i cultural. En mans de Cera, la matèria és presència tangible, però també suggeriment; oposa resistència, però s’obre a la metamorfosi.
En l’univers de l’artista, les oposicions tradicionals entre la llum i la foscor, el buit i la plenitud, l’ordre i l’atzar, o la fragilitat i la resistència no es resolen ni es neutralitzen, sinó que es mantenen en una tensió fèrtil. L'obra habita precisament aquest llindar —l'espai intermedi on la forma no s'ofereix com una certesa o una resposta tancada, sinó com un interrogant obert. En el seu procés tenen lloc negociacions constants entre la voluntat de l'artista i els límits propis del material. L'atzar i l'imprevist no s'entenen com a errors, sinó com la matèria mateixa imposant les seves condicions, convertint la intuïció en un mètode rigorós per captar allò que emergeix de manera espontània.
En el marc del cicle Verònica, la condició de 'visionària' de Joana Cera i Bernad es distància de qualsevol lectura mística o efervescència fantàstica. En la seva feina, veure significa aprendre a mirar des d’un altre angle, qüestionar la superfície de les coses i obrir canals de coneixement que escapen a la raó purament discursiva. És la recerca d'una claredat —allò que l'artista anomena 'la visió'— que neix del contacte directe amb la realitat.
Et poden
Interessar
...
