Exposicions
L'Albufera, territori comú
Aquest any es compleix el 40è aniversari de la necessària declaració de l'Albufera com a Parc Natural. Aquest èxit només va ser possible gràcies a les lluites veïnals i ecologistes que, ja des dels setanta, reclamaven la necessitat de frenar la intensificació agrícola i industrial de la zona, així com els intents d'especulació immobiliària vinculada al fenomen del turisme de masses que afectaven —i encara afecten— les regions costaneres espanyoles des de la implementació franquista del Pla9.
L'IVAM ha aprofitat aquesta efemèride per rescatar dels seus fons un interessant projecte fotogràfic titulat L'Albufera. Visió tangencial (1985) i articular al seu voltant una investigació profunda sobre la representació d'aquesta llacuna costanera des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat. Partint d'aquest treball que la institució va encarregar a dotze fotògrafs nacionals i internacionals, entre els quals hi ha John Goto, Humberto Rivas i Joan Fontcuberta, l'exposició reuneix més de dos centenars d'obres i documents que configuren una imatge polièdrica de l'Albufera a través dels temps.
Més enllà de les evidents transformacions del paisatge, al llarg d'aquest viatge visual, comissariat per Sandra Moros, se'ns desvetlla un lloc ple de vida, però també de ruïnes, cicatrius i tensions, en què s'imbriquen les relacions entre allò humà i allò no humà; entre allò natural i allò artificial. A través del desgranatge de la imatge tipificada de la zona com a “paradís rural idealitzat”, generada durant la primera meitat del segle XX, i la seva contraposició amb un conjunt de representacions posteriors que, a partir dels setanta, es van preocupar de visibilitzar les seves problemàtiques mediambientals, l'exposició posa en relleu la necessitat de pensar la construcció de la idea de qualsevol territori. Història, economia, cultura, medi ambient... tot afecta la configuració de la imatge dun lloc.
Però la voluntat de l'IVAM no és només interpretar aquí les diferents representacions existents, sinó proposar-se com a agent actiu i catalitzador per continuar repensant la imatge d'aquest paratge valencià des d'una perspectiva actualitzada i postnatural. És per això que, a manera de “coda” i en una picada d'ullet al projecte del 85, el relat expositiu es tanca amb sis nous assajos visuals que la institució ha encarregat a sis artistes i fotògrafs espanyols contemporanis: Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge. Des de múltiples enfocaments i mitjans, cadascun aborda l'impacte de la crisi ecosocial global a l'Albufera i fins i tot, com passa amb les trames aquàtiques de Loren, s'atreveixen a fabular alguns dels seus futurs possibles.
A la coherència del relat i als interessants diàlegs que emergeixen entre els treballs històrics i els nous encàrrecs, se suma, al meu parer, un tercer element que apareix de forma incontrolada però meravellosa en el projecte: la pluralitat de públic que s'acosta a les sales, i que abasta des d'experts del món de l'art fins als qui s'endinsen per primera vegada en el museu llar. Cadascun es vincula d'una manera diferent a l'Albufera, i en aquesta trobada entre mirades, memòries i maneres d'habitar es revela, potser, un dels encerts més grans de la mostra: reivindicar l'Albufera com un territori comú.
Et poden
Interessar
...
