Què passa quan deixem de confiar plenament en allò que veiem? Aquesta pregunta travessa Hipervincles: Alejandro Cartagena 2005-2026 , exposició que reuneix dues dècades de treball del fotògraf mexicà a Patricia Conde Galería, a Ciutat de Mèxic, del 3 de setembre de 2026 al 16 de gener de 2027.
Cartagena pertany a una generació que ha heretat la tradició documental del segle XX però que ha decidit posar en dubte les seves certeses. Ell mateix l'ha definida com “la generació del dubte”. Des de Suburbia Mexicana i Carpoolers fins a Rivers of Power , el seu treball examina les estructures urbanes, laborals i frontereres que determinen la vida contemporània, però també els mecanismes mitjançant els quals la fotografia construeix la nostra percepció d'aquesta realitat.
L'acumulació i la repetició en són algunes de les eines principals. En sèries com Accumulations o en les investigacions amb arxius institucionals, Cartagena demostra que una imatge aïllada pot explicar una història, però que la suma d'imatges permet descobrir patrons, relacions i estructures de poder que estan ocultes a primera vista. L'arxiu, lluny de ser neutral, també es converteix en un territori que ha de ser interrogat.
L'exposició recorre aquest procés des de la fotografia analògica fins a l'univers digital i la intel·ligència artificial, passant per una concepció del fotollibre com a espai narratiu. A les mans, les imatges no funcionen únicament com a documents individuals, sinó com a peces que adquireixen significat en relacionar-se entre si.
La incursió recent a la intel·ligència artificial porta aquesta reflexió a un nou territori. Si una imatge pot representar alguna cosa que mai no va passar, la fotografia perd definitivament la seva condició de prova inqüestionable. Cartagena utilitza aquesta incertesa per insistir en una idea que ja estava present en els seus primers treballs: fotografiar mai no ha consistit simplement a registrar el món.