La pintura no ha dit la seva darrera paraula

Amb l'inici d'un nou curs universitari, les aules es tornen a omplir i els espais expositius vinculats a les institucions acadèmiques també recuperen la seva activitat. Mentre a la Universitat Autònoma de Barcelona arriba al tram final l'exposició temporal dedicada a Sergi Aguilar, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Granada inaugura a l'Institut Damián Bayón-Institut d'Amèrica de Santa Fe una mostra que situa precisament al centre del seu discurs la relació entre creació artística i ensenyament.

Traçats. La tasca de l'art i la vocació docent es podrà visitar del 7 d'octubre al 29 de novembre del 2026. Comissariada per Fernando Castro Flórez, professor del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid, assagista i crític d'art de reconeixement internacional i col·laborador del Màster Universitari en Producció i Investigació en Arts de la Universitat de Granada Facultat de Belles Arts granadina.

• JOSE LUIS LOZANO, Títol: Crossing the sacred sea, 2026.

Trazados planteja un recorregut per diferents maneres d'entendre la pintura i, alhora, per les relacions entre pràctica artística, investigació i docència. Les obres permeten observar com els qui ensenyen art continuen desenvolupant els seus propis processos creatius, fent de la producció artística una part inseparable de la seva activitat acadèmica.

El concepte mateix de 'traçat' funciona com a punt de partida. Fernando Castro Flórez recorda que entre els seus sinònims apareixen paraules com a disseny, esbós, esbós, esquema, pla, planta, projecte o croquis. Totes remeten a una acció encara oberta, a allò que es troba en procés de construcció. Davant d'una època obsessionada amb la idea de projecte, el comissari reivindica precisament el valor del procés, de l'aprenentatge i de les troballes que apareixen de manera inesperada durant el treball artístic. En aquest sentit, Trazados proposa aturar-se en allò que passa abans, durant i després de l'obra: en la investigació, en les decisions, en els accidents i en aquesta combinació de pensament i atzar que forma part de tota pràctica artística.

L´exposició se situa així lluny de qualsevol definició tancada de la pintura. Abstracció i figuració apareixen com a territoris diversos, però no necessàriament enfrontats. L'interès és explorar les seves possibilitats i observar com cada artista construeix el seu propi llenguatge a partir del traç, el color, la matèria, la imatge o l'espai. L'abstracció, assenyala Castro Flórez, pot ser necessàriament concreta, mentre que la figuració no ha de recaure en un naturalisme amanerat. Entre tots dos extrems s'obre un territori de possibilitats on la pintura continua interrogant-se a si mateixa.

• BETLEN MAZUECOS, Els colosos, 2022.

Castro Flórez qüestiona, a més, el recurrent discurs sobre la suposada desaparició de la pintura. Al seu parer, aquest 'discurs funerari' no resisteix la comparació amb allò que segueixen fent els artistes. La diversitat de propostes reunides a Traçats constitueix, en aquest sentit, una evidència de la capacitat de la pintura per continuar generant preguntes, desplaçant-se entre llenguatges i trobant noves formes de relació amb el present.

El traç i el color prenen una dimensió especialment significativa en aquest context. La pintura s'ofereix com una experiència que requereix temps, tant per a qui la fa com per a qui la contempla. El plaer del traç i la sensualitat del color, juntament amb la qualitat expansiva de la pintura, reclamen una mirada atenta i pausada. Enfront de l'acceleració que caracteritza bona part de l'experiència contemporània, l'exposició reivindica la lentitud com a forma de coneixement i com una manera de tornar a l'espectador una relació més física i reflexiva amb les obres.

• LUIS CANDAUDAP, L'ASSALT DELS CUBOFUTURISTES A L'ALHAMBRA.

Participen a la mostra Alejandro del Valle, Iván López Izquierdo, José Luis Lozano, María Dolores Gallego, Asunción Lozano, Reyes González Vida, Santiago Vera Cañizares, el col·lectiu Laramascoto, format per Santiago Lara i Beatriz Coto, Leticia Vázquez, Pedro Osakar, Carmen Ruiz Ignacio López Moreno, Miguel Peña Méndez, Juan García Villar, Maria Caro, Maria Dávila, Consuelo Vallejo i Fernando Bolívar.

L'amplitud d'aquesta nòmina permet entendre Trazados com a espai de convivència entre diferents sensibilitats, llenguatges i maneres d'abordar la pràctica pictòrica. No hi ha una única manera d'ensenyar pintura, de la mateixa manera que tampoc no hi ha una única manera de practicar-la. La condició compartida per tots els participants és precisament aquesta doble posició d'artistes i de docents.