Exposicions

Fanny Sanín, una trajectòria que ha fet del rigor una forma d'abstracció

bonart bogotà - 30/09/26

Després de més de sis dècades de dedicació a l'art, Fanny Sanín ha rebut el Premi Trajectòria d'ARTBO, un reconeixement a una carrera fonamental per comprendre el desenvolupament de l'abstracció geomètrica a Colòmbia i al context llatinoamericà. L'artista bogotana esdevé així la segona creadora distingida amb aquest reconeixement per la fira, després de Beatriz González.

Com a part de l'homenatge, ARTBO presenta Enlluernar gradualment , una selecció d'obres que permet acostar-se a alguns dels principis que han articulat la trajectòria de Sanín: la relació entre forma i color, estructura, simetria, equilibri i construcció de l'espai pictòric. L'exposició compta amb el suport i la gestió de la Galeria Alonso Garcés i proposa un recorregut per una pràctica en què cada element sembla respondre a una lògica precisa, però en què aquesta precisió mai elimina la capacitat de la pintura per transformar la percepció.

A les obres de Sanín, el color no funciona únicament com una qüestió cromàtica, sinó com un element estructural capaç de modificar les relacions entre les diferents parts de la composició. Les formes, acuradament organitzades, estableixen tensions i equilibris que fan que la mirada recorri el pla pictòric de manera gradual. D'aquí ve el sentit d'un enlluernament que no es produeix immediatament, sinó que apareix progressivament a mesura que l'espectador descobreix les relacions internes de cada composició.

Durant l'homenatge, l'artista va voler compartir el reconeixement amb les persones que l'han acompanyat al llarg de la carrera i va dedicar unes paraules a familiars, curadors, amics i col·legues. També va subratllar el paper que Colòmbia continua ocupant a la seva trajectòria, malgrat que viu fora del país des de fa dècades.

Sanín va néixer a Bogotà el 1938 i es va traslladar a Nova York el 1971, ciutat on ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria artística. La seva formació va començar a la Universitat dels Andes, on va estudiar entre 1956 i 1960, abans de continuar els estudis a l'estranger. Aquella etapa inicial, segons la mateixa artista, va ser fonamental per construir les bases d'una evolució que posteriorment la conduiria cap a l'abstracció.

"Els meus estudis a la Universitat dels Andes van ser vitals", recorda Sanín. "Va ser una etapa inicial molt acadèmica, però important i necessària per arribar anys més endavant a la introducció de l'art abstracte". A aquesta formació s'hi va sumar el contacte amb l'obra d'alguns dels artistes que estaven transformant el panorama artístic colombià. Eduardo Ramírez Villamizar, Edgar Negret, Omar Rayo i Guillermo Wiedemann, entre d'altres, van ser referents d'un context que l'artista recorda com a decisiu.

Les seves obres van representar, en aquell moment, una transformació profunda de l'escena artística colombiana i llatinoamericana. Sanín desenvoluparia el seu propi llenguatge des de l'abstracció geomètrica, construït al voltant de la precisió formal, el color, la simetria, el balanç i l'harmonia. Una investigació sostinguda durant dècades que ha portat la seva pintura a exposicions individuals i col·lectives a Colòmbia i en diferents països, entre els quals els Estats Units, Mèxic, França i el Regne Unit.

Però la distància geogràfica respecte de Colòmbia no ha significat una ruptura amb el país. "Colòmbia sempre ha estat present. Jo no m'he deslligat mai de Colòmbia", afirma l'artista. Des de la seva arribada a Nova York, ha mantingut vincles amb l'àmbit artístic colombià i ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives. La relació també es manté a través de les seves amistats i del seguiment de l'actualitat del país.