L’exposició Imatges americanes, coorganitzada per la Fundació MAPFRE i la Maison Européenne de la Photographie, recorre quatre dècades de trajectòria de la fotògrafa neerlandesa Dana Lixenberg (Amsterdam, 1964), reconeguda internacionalment pel seu enfocament empàtic i rigorós del retrat documental. Lixenberg es va formar inicialment a Nova York, on va residir entre 1989 i 2018, i va desenvolupar la seva carrera durant el cant del cigne de les publicacions impreses. En lloc de seguir el ritme frenètic o artificiós dels mitjans comercials amb els quals col·laborava, va optar per una metodologia basada en la paciència, l’atenció i el compromís.

Cortesia de l’artista i Grimm Amsterdam, Londres, Nova York © Dana Lixenberg.
L’exposició estableix un recorregut per la societat nord-americana contemporània des de principis dels anys noranta fins a l’actualitat. Una societat que acaba de perdre l’adversari comunista i que ha de reconstruir la seva ideologia. D’aquí, per exemple, que durant els noranta l’art i la fotografia recorrin tant al cos, com a últim refugi ideològic, i es formulin noves cultures urbanes hereves de l’extingit orgull de la classe treballadora. Lixenberg publica els seus treballs en revistes com Vibe, responsables de la popularització de l’estètica hip-hop. De la mateixa manera que «el vídeo va matar l’estrella de la ràdio», el telèfon intel·ligent i les xarxes socials s’han carregat qualsevol cosa que recordi les revistes il·lustrades; unes revistes que van habitar el nostre imaginari des de la dècada de 1920 i fins fa menys de quinze anys.
Lixenberg carrega una pesada càmera de gran format (pel·lícula de 4 × 5 polzades), que requereix trípode. Sovint, realitza les seves fotografies a l’aire lliure, amb llum natural. No es tracta d’arribar i besar el sant. L’artista acostuma a instal·lar-se en l’entorn que ha de retratar i conviu amb la gent que posarà davant de la càmera. És com si volgués entrar en la seva intimitat d’una manera gens agressiva, alhora que en capta l’essència.

Cortesia de l’artista i Grimm Amsterdam, Londres, Nova York © Dana Lixenberg.
Així, crea una atmosfera d’intimitat i confiança on les persones es mostren sense artificis ni posats teatrals. L’exposició es desenvolupa a través de diferents projectes: Imperial Courts (1993 – en curs), la seva obra més monumental. Iniciada el 1993 en el complex d’habitatges socials de Watts (Los Angeles), poc després dels disturbis provocats pel cas Rodney King. Evitant els estereotips, va retratar individus d’aquesta comunitat durant més de trenta anys.
Jeffersonville, Indiana (1997-2004), retrats d’usuaris de Haven House, un refugi per a persones sense llar, que qüestionen els mites de la mobilitat social i el «somni americà».
The Last Days of Shishmaref (2007): realitzat a l’illa de Sarichef (Alaska), documenta una comunitat inupiat de 600 habitants amenaçada per l’erosió del permafrost i l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.