Exposicions
Cuba, entre la pàtria i la supervivència
Als carrers de l'Havana, als paisatges més aspres de l'orient de l'illa, a l'interior de les cases o als gestos quotidians dels que afronten les dificultats del present, Valerio Bispuri troba les imatges d'una societat travessada per la crisi, però també per una memòria i un sentiment de pertinença que continuen profundament arrelats.
Pàtria o Mort. Voci da un'isola che resisteix reuneix 33 fotografies realitzades pel reconegut fotoperiodista italià durant la seva immersió a la Cuba contemporània el juny i juliol del 2026. L'exposició, que es pot visitar del 9 al 27 de setembre a la Sala Santa Rita, proposa un recorregut dividit en quatre seccions narratives que condueix des de l'Havana dimensió política del títol, una qüestió molt més complexa: què vol dir pertànyer a un lloc quan aquest lloc travessa un dels períodes més difícils de la seva història recent.
Bispuri ha construït bona part de la seva trajectòria apropant-se als qui romanen fora de les narracions dominants. La seva fotografia busca fer visibles aquelles realitats que habitualment queden als marges i, a Cuba, aquesta voluntat documental es troba amb una societat on les empremtes de la crisi formen part de la vida quotidiana. Carrers ocupats per residus, habitatges deteriorats, paisatges castigats i cares que miren a la cambra conviuen amb escenes domèstiques, jocs infantils i petits gestos que parlen d'una capacitat de resistència que no cal dramatitzar.
La llum exerceix un paper fonamental en aquest relat. Apareix entre les ombres dels carrers, penetra als interiors dels habitatges i es concentra a la resplendor d'un foc improvisat per preparar el menjar. No és només un recurs formal, sinó una manera de construir una mirada sobre una realitat que s'escapa de les lectures simples. La fotografia de Bispuri es mou precisament en aquest espai de tensió entre la precarietat visible i allò que es manté ocult: els vincles familiars, la memòria, les creences i una identitat construïda al llarg de generacions.
"Poder comptar amb la fotografia significa, sobretot, aprofundir, comprendre el significat d'una mirada, d'un gest, d'un moviment", explica el fotògraf. Des d´aquesta perspectiva, Pàtria o Mort es distancia d´una aproximació exclusivament política a Cuba. El títol prové d'una de les expressions més reconeixibles de la Revolució cubana, una fórmula que durant dècades ha estat present a les escoles, les places, els discursos i la vida quotidiana del país. Però Bispuri observa com aquestes paraules poden adquirir avui una dimensió diferent.
"Més enllà de la declaració política, expliquen la relació profunda entre un poble i la seva terra", assenyala. La seva experiència durant el viatge li va permetre comprovar com, juntament amb les dificultats econòmiques, l'escassetat de béns essencials, l'aïllament i les transformacions socials, persisteix un vincle emocional amb la història de la Revolució i allò que aquesta va representar per a diverses generacions de cubans.
L'exposició se situa així en un territori ambigu lluny tant de la imatge idealitzada de la Cuba revolucionària com d'una representació reduïda exclusivament a la crisi. Entre tots dos extrems apareix una societat complexa, marcada per les contradiccions del present i per la persistència d'una memòria col·lectiva. La càmera no pretén resoldre-les, sinó fer-les visibles.
En aquest paisatge humà adquireix també una especial rellevància la dimensió espiritual de l'illa. Cuba és, a més, la terra de la Mare de Déu de la Caritat del Coure, patrona del país i figura profundament arrelada al seu imaginari popular. Religió, memòria, revolució, família i territori formen part d'una mateixa trama cultural en què la identitat cubana no es pot explicar únicament des de la política ni des de les estadístiques econòmiques.
Les fotografies de Bispuri transiten precisament per aquest territori on allò visible mai esgota allò real. A les cares, a les cases, als carrers i als paisatges apareix una Cuba ferida, però també una Cuba que està vinculada a la seva terra. Una illa on la pàtria pot ser consigna, memòria, herència o sentiment íntim i on, fins i tot enmig de la incertesa, continua existint una forma obstinada de pertinença.
Et poden
Interessar
...
