Mia Goldstein pinta l'art quan deixa de ser art

Què passa amb una obra d?art quan abandona la galeria? Bona part de la història que construeix el món de l'art se n'ha ocupat: l'artista, el procés creatiu, l'estudi, l'aparició d'una nova obra i l'arribada a l'espai expositiu. Mia Goldstein desplaça la mirada cap a l'extrem contrari. Li interessa allò que passa quan l'obra ja ha estat adquirida i comença la seva altra vida, lluny del museu i de la galeria, a les parets i als espais privats dels qui la col·leccionen.

Aquest territori aparentment secundari es converteix en el centre de la pràctica pictòrica d'aquesta jove artista nord-americana, que troba als interiors dels col·leccionistes una matèria narrativa amb possibilitats enormes. La seva primera exposició individual, Handle With Care , presentada a The Journal Gallery de Nova York del 9 de setembre al 3 d'octubre del 2026, porta aquesta investigació un pas més enllà: en lloc de representar únicament les obres instal·lades a les seves destinacions finals, Goldstein s'interessa pel trajecte, per aquell moment en què les peces encara estan en trànsit, poden i fins i tot en trànsit, les formes menys solemnes imaginables.

• Mia Goldstein, Fragile, 2026, Copyright The Artist.

La seva relació amb aquest univers ve de lluny. Goldstein va créixer a Los Angeles en una família vinculada al comerç de la moda i profundament interessada per l'art i el disseny. Els seus pares eren col·leccionistes i van encoratjar des de molt aviat el seu interès per la pintura. Quan va arribar a la New York University el 2020 tenia previst estudiar Història de l'Art, però la seva curiositat progressivament es va desplaçar cap a la pràctica artística fins a canviar també d'especialitat i centrar-se en l'art d'estudi.

Pintar les obres tal com les trobava en el context domèstic va sorgir llavors gairebé de manera natural. Els seus primers treballs van consistir a representar habitacions de la casa familiar a Los Angeles, incorporant a la pintura allò que formava part del paisatge quotidià: obres d'art, mobles i diferents elements de l'interior. Algunes encarregades posteriors de col·leccionistes, interessats que retratés els seus propis salons, van reforçar una intuïció que acabaria convertint-se en l'eix de la feina.

• Mia Goldstein, Coming Through, 2026, Copyright The Artist.

Goldstein va començar a alterar progressivament aquestes escenes. Partia d'habitacions que coneixia, però substituïa determinats quadres, mobles o objectes per altres que responien als seus gustos. L'interior del col·leccionista deixava així de ser un espai purament documental per esdevenir una mena de laboratori estètic personal. A les seves pintures, l'artista assumia simultàniament els papers de decoradora i comissària, reorganitzant l'univers visual dels col·leccionistes acomodats i utilitzant-lo com a escenari per explorar les relacions entre art, desig, gust i representació.

Handle With Care introdueix, però, una nova dimensió. Goldstein ja no es limita a observar les obres un cop instal·lades, sinó que fixa la seva atenció en els moments que precedeixen aquesta arribada. El títol funciona gairebé com una instrucció logística, però també com una declaració irònica sobre la fragilitat i el valor simbòlic que acompanyen determinats objectes artístics. El trasllat d'una peça pot ser un procés meticulós i sofisticat, però també una successió de situacions estranyes, incòmodes o còmiques.

• Mia Goldstein, For Release, 2026, Copyright The Artist.

En una de les pintures, una obra icònica de Francis Bacon apareix protegida per un plàstic durant el seu transport, introduint una capa de sfumat inesperada sobre la imatge. En una altra, un hipopòtam de resina blava de Lalanne és elevat mitjançant una grua per accedir a un apartament de luxe. Una altra escena mostra una enorme hamburguesa de Claes Oldenburg, acuradament embalada, sent retirada d'un ascensor de disseny la dimensió del qual amb prou feines sembla suficient per permetre el pas de la peça.

El transport es converteix així en una mena de teatre improvisat on la solemnitat habitual de l'art contemporani es troba amb les dificultats físiques de la seva pròpia materialitat. Les obres que en una sala d'exposicions apareixen investides d'autoritat i de prestigi recuperen durant uns instants una dimensió gairebé domèstica: pesen, ocupen espai, no hi caben per una porta, necessiten protecció i requereixen solucions tècniques per arribar fins al lloc on seran contemplades.

Una de les escenes de l'exposició, protagonitzada per una obra de René Magritte col·locada a la part del darrere d'un tot terreny, neix a més d'una experiència real viscuda per Goldstein durant la seva etapa de treball a una galeria de primer nivell. Un col·leccionista va voler comprovar com funcionaria una pintura valorada en diversos milions de dòlars a l'interior de casa seva. La solució va ser tan senzilla com insòlita: traslladar-la al maleter d?un automòbil per comprovar in situ si l?obra encaixava en aquell espai.

• Mia Goldstein, Trunk Show, 2026, Copyright The Artist.

En aquest tipus d'episodis hi ha bona part de l'interès de la pintura de Goldstein. L?artista no necessita recórrer a grans gestos per qüestionar el sistema de l?art. En té prou d'observar-ho quan abandona els seus escenaris habituals i s'enfronta a situacions concretes. L'obra mestra deixa de ser únicament una imatge, una inversió o un objecte de contemplació per convertir-se també en una cosa que ha de ser embalada, transportada, protegida i col·locada.

Goldstein troba precisament a aquesta distància entre l'aura de l'obra i la seva dimensió material un territori fèrtil per a la pintura. Els seus interiors i les seves escenes de trànsit parlen del col·leccionisme, però també de la manera com l'art adquireix nous significats quan entra a l'espai privat. Handle With Care converteix aquests desplaçaments en protagonistes i planteja, amb certa ironia, una pregunta sobre el veritable destí de les obres: no només on acaben, sinó tot allò que passa abans que finalment trobin el lloc en una paret.