La memòria de la terra

La Ishara Art Foundation presenta The sky held it, the earth remembered , una exposició organitzada en col·laboració amb la Han Nefkens Foundation que reuneix obres de Shahana Rajani, Rohini Devasher i Sarker Protick, tres artistes procedents del Pakistan, Índia i Bangla Desh les pràctiques de les quals convergeixen en una empremtes de la memòria, la transformació ecològica i la història.

La mostra, que es podrà visitar de l'11 de setembre al 15 de desembre del 2026, planteja una mirada crítica sobre la relació entre humanitat i naturalesa i qüestiona la visió antropocèntrica associada a l'Antropocè. La terra deixa d'aparèixer com un escenari passiu sobre el qual transcorre la història per convertir-se en un cos que en registra les conseqüències. L'aigua, la vegetació, les infraestructures urbanes i fins i tot els fenòmens celestes funcionen com a dipòsits d'informació que revelen processos de destrucció ambiental, de desplaçament i de violència sobre el territori.

Les obres reunides proposen atendre precisament allò que sovint roman fora de la nostra percepció immediata. Les capes del terra, les traces d'una vegetació desapareguda sota el creixement urbà, els marges transformats dels rius o els senyals procedents del cosmos configuren una memòria material que travessa generacions i fronteres.

A Lines That World a River , Shahana Rajani aborda el riu Indo com a espai d'extracció, desaparició i memòria disputada. La seva instal·lació audiovisual de tres canals segueix les experiències de comunitats desplaçades del delta, els pobles ancestrals de les quals van quedar submergits com a conseqüència de la construcció de preses i altres infraestructures hidràuliques. Davant aquesta pèrdua, els habitants reconstrueixen els seus territoris mitjançant murals i pintures on apareixen cases, canals, embarcacions i dargahs , santuaris dedicats a sants islàmics. La representació esdevé així una forma de resistència davant la destrucció ecològica i l'abandonament institucional.

Al centre de la instal·lació, un recinte inspirat en una dargah recorda aquelles estructures que, en molts casos, romanen drets quan els assentaments han quedat inundats. L'espai funciona com una metàfora de la presència i l'absència: els santuaris sobreviuen físicament al paisatge del delta, però els que van ser desplaçats ja no hi poden accedir. Dins l'exposició, aquest buit es transforma temporalment en un espai de trobada i de memòria.

La dimensió còsmica apareix a Latent Fields , de Rohini Devasher, una instal·lació formada per tres grans panells de seda habotai suspesos del sostre, cadascun de tres per 5,5 metres. Sobre les superfícies apareixen imatges inspirades en les taques solars i altres fenòmens del Sol, representats a diferents escales, des del microscòpic fins al atmosfèric. El resultat proposa una immersió visual que sembla conduir l'espectador cap a l'interior d'una estrella.

Devasher treballa des de la figura de l'artista com a astrònom i en vincula la pràctica a investigacions desenvolupades durant residències en institucions científiques com el CERN. Per a aquestes peces utilitza tecnologies destinades a observar estrelles llunyanes i partícules subatòmiques. Les imatges van ser inicialment realitzades sobre fines làmines de coure mitjançant dibuix, rentat amb àcid, estampació i tècniques de fumatge, per ser posteriorment fotografiades, escanejades i impreses digitalment sobre la seda. Les diferents capes visuals converteixen la instal·lació en una mena de palimpsest de temps còsmic.

Per la seva banda, Sarker Protick presenta una selecció de Dhaka 1217 , una sèrie recent composta per 135 fotografies en blanc i negre. Realitzades entre el 2011 i el 2026, les imatges documenten la transformació d'una àrea d'aproximadament una milla quadrada al voltant del barri de Daca on va néixer l'artista i continua vivint. El projecte, a més, serà publicat a la tardor de 2026 en un llibre del mateix títol, coeditat per Nokta Books i el mateix Protick.

En aquest treball, la memòria apareix moltes vegades precisament a través del que ha desaparegut. El creixement de la ciutat envaeix parcs, llacs i espais de vegetació: una línia ferroviària en construcció gairebé esborra el fullatge de l'horitzó mentre les palmeres sobreviuen a l'altra banda de les tanques d'una ciutat en transformació permanent. Protick converteix aquests canvis en una reflexió sobre la pèrdua i sobre la manera com el paisatge urbà absorbeix progressivament allò que existia abans.

La dimensió ecològica conviu aquí amb una memòria íntima marcada per petits rastres: cabell caigut sobre un terra, una dona retratada en una fotografia antiga dins un sobre tacat o una pila de llibres coberta de pols. Al costat d'aquestes imatges apareixen també els manifestants de la Revolució del Monsó del 2024, que van protestar per la pèrdua dels seus mitjans de vida. Daca es presenta així com un territori en disputa on conflueixen les històries socials, ecològiques i personals.

A través d'aquestes tres mirades, The sky held it, the earth remembered construeix una geografia de memòries compartides entre el Pakistan, l'Índia i Bangla Desh. Els rius, les ciutats, els paisatges i els cels revelen transformacions que desborden les fronteres nacionals i posen en relació experiències comunes de deteriorament ambiental, desplaçament i resistència.