Exposicions
Quan l’atzar pren el timó
I, de sobte, l’atzar porta al Centre Cultural de Ripollet una mirada sobre la incertesa, el destí i la casualitat a partir de la Col·lecció MACBA.
És en aquest territori imprevisible on se situa I, de sobte, l’atzar. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA, una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona que arriba al Centre Cultural de Ripollet després d’haver passat per Manresa, Martorell i Terrassa.
Comissariada per Claudia Elies i organitzada amb la col·laboració del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i dels municipis que formen part del recorregut, la mostra utilitza una selecció d’obres de la Col·lecció MACBA per abordar una qüestió tan quotidiana com difícil d’acotar: fins a quin punt controlem allò que ens passa? Les obres de dotze artistes, catalans i internacionals i pertanyents a diferents generacions, construeixen un recorregut que no busca donar respostes tancades, sinó obrir espais de dubte al voltant d’allò que escapa a la nostra voluntat.
L’atzar apareix articulat a partir de tres conceptes que, tot i estar estretament relacionats, descriuen experiències diferents: la incertesa, el destí i la casualitat. Tres maneres d’intentar comprendre una realitat en què sovint no disposem de totes les dades ni podem preveure les conseqüències dels nostres actes. La mostra planteja així l’imprevisible no com una excepció, sinó com una força permanent que condiciona la nostra manera d’habitar el món.
L’aigua es converteix en una de les metàfores recurrents del projecte. Com una superfície que mai no roman exactament igual, o com un corrent que obliga a modificar constantment la trajectòria, l’aigua permet pensar en una existència sotmesa al moviment i a unes forces que no sempre podem controlar. Navegar implica assumir que el rumb pot canviar, i aquesta imatge recorre bona part de les qüestions que planteja l’exposició.
En paraules de la comissària, I, de sobte, l’atzar obre esquerdes per imaginar altres relats i reconèixer que sovint no tenim el timó. Vivim, pensem i patim mentre avancem entre allò que podem decidir i allò que simplement succeeix. L’art es converteix, en aquest context, en una eina per observar aquestes zones d’incertesa i per donar forma a experiències que difícilment poden ser reduïdes a una explicació única.
El projecte incorpora, a més, una dimensió participativa especialment significativa. Per primera vegada dins del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona, una de les exposicions itinerants inclou un projecte de creació participativa vinculat directament als seus continguts. Es tracta de I, de sobte, l’aigua, concebut per l’artista i científic Pep Vidal amb la mediació de l’associació A Bao A Qu. La proposta amplia l’exposició més enllà de les obres presents a la sala i introdueix una experiència de creació compartida al voltant de l’aigua i de les seves múltiples lectures.
A Ripollet, la mostra es podrà visitar del 12 de setembre al 8 de novembre, amb la inauguració prevista el dimarts 15 de setembre, a les 19 h, i una visita comentada a càrrec de Claudia Elies. El projecte mantindrà després el seu caràcter itinerant i continuarà el recorregut per sis municipis més de la demarcació de Barcelona.
La següent parada serà Badalona, on arribarà a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme del 19 de novembre de 2026 al 17 de gener de 2027. Posteriorment viatjarà a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès, del 29 de gener al 29 de març de 2027; al Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú, del 9 d’abril al 13 de juny; al Centre Cultural Joan Triadú de Vic, de l’1 de juliol al 5 de setembre; al Museu de Granollers, del 17 de setembre al 7 de novembre; i finalment al Museu de Mataró, del 18 de novembre de 2027 al 23 de gener de 2028.
Amb aquesta itinerància, I, de sobte, l’atzar posa en circulació una part de la Col·lecció MACBA i apropa l’art contemporani a diferents contextos territorials, però també converteix cada nova destinació en una oportunitat per activar una mateixa pregunta des de llocs diferents. Perquè l’atzar no és només allò que interromp els nostres plans: també és allò que ens obliga a mirar d’una altra manera.
Et poden
Interessar
...
