Exposicions
Maria Permanyer, entre l’amor, el dol i la memòria
Maria Permanyer parteix dels darrers anys compartits amb el músic i cofundador de Mishima, Marc Lloret, per reflexionar sobre la pèrdua, els records i les creacions que romanen més enllà de la vida.
ACVIC Centre d’Arts Contemporànies inaugura el 4 de setembre Escollir l’amor, una exposició de Maria Permanyer construïda a partir de l’experiència compartida amb Marc Lloret durant els darrers anys de vida del músic. La mostra, que es podrà visitar fins al 9 d’octubre, neix com un homenatge íntim al cofundador de Mishima i com una reflexió sobre l’amor, la mort, el dol i la capacitat de la memòria per mantenir viva una presència.
El projecte té l’origen en una decisió compartida. Quan a Marc Lloret li van diagnosticar un càncer, la parella va decidir afrontar el procés des de l’amor. Aquesta elecció va marcar els tres últims anys de la seva vida en comú i es troba en el centre d’una exposició que no entén el dol únicament com una experiència de pèrdua, sinó també com un espai des d’on recordar, crear i donar continuïtat a un vincle.
Escollir l’amor és, en aquest sentit, un projecte escrit i viscut a quatre mans. Permanyer recupera també algunes de les creacions literàries i musicals de Marc Lloret que no van arribar a veure la llum, incorporant-les a un recorregut en què la seva veu continua present. La música, que va formar part essencial de la vida del músic i de la història compartida de la parella, acompanya el visitant allà on les paraules i les imatges ja no són suficients.
L’exposició articula fotografies i textos de Maria Permanyer Bailac amb textos, àudios i música de Marc Lloret Isiegas. El recorregut incorpora també músiques de Lucía Fumero, Joan Garriga, Maestro Espada, Mishima, Robe Iniesta i Los Toreros Muertos, així com peces creades per Marc Lloret amb Dani Vega i Pau Vallvé. A aquest conjunt s’hi afegeixen les paraules de Francesc Torralba, Rainer Maria Rilke i Viktor E. Frank, que amplien la reflexió sobre l’amor, la pèrdua i la condició humana.
Més enllà de l’homenatge personal, la proposta planteja una qüestió universal: què queda d’una persona quan ja no hi és? En aquest espai de la memòria, les paraules, les cançons, les fotografies, els records i les obres adquireixen una nova dimensió. Ja no són només testimonis d’un passat compartit, sinó formes de presència capaces de mantenir actiu el diàleg amb qui ha desaparegut.
La mostra evita separar radicalment l’amor de la mort. Al contrari, els situa en un mateix territori emocional, en què estimar també significa preservar, recordar i donar valor a allò viscut. El dol apareix així com un procés que transforma els records i modifica la manera d’habitar el temps, però que també pot obrir espais per a la creació.
A través de la combinació de fotografia, literatura i música, Maria Permanyer construeix un relat que parteix d’una experiència profundament personal per arribar a una reflexió compartida. Escollir l’amor parla de Marc Lloret, però també de totes aquelles persones que han experimentat la pèrdua i han buscat en l’art, en la memòria o en la paraula una manera de continuar vinculades a qui ja no hi és.
Et poden
Interessar
...
