Les postals de l’exili de Jaume Bosch Sala arriben a l’Arxiu Municipal de Girona

L’Arxiu Municipal de Girona ha incorporat al seu fons un conjunt documental de gran valor històric i humà: 74 postals i una carta enviades per Jaume Bosch Sala durant els onze anys que va passar exiliat i empresonat entre França i Algèria. Conservada durant dècades per la família, aquesta correspondència ha estat donada ara per la seva néta i els seus nets i permet reconstruir, a través de missatges necessàriament breus i condicionats per la censura, una part essencial de la trajectòria vital de qui va ser l’últim alcalde republicà de la Vall de Sant Daniel.

Les postals, datades entre 1939 i 1949, tenien com a principals destinatàries la seva esposa, Montserrat Grau Capdeferro, i els seus fills, Teresa i Jaume Bosch Grau, tot i que també en va enviar a altres familiars. Malgrat el seu caràcter aparentment senzill, la documentació ofereix una valuosa aproximació a les condicions de vida dels exiliats i represaliats republicans després de la Guerra Civil.

La brevetat dels missatges no és casual. La correspondència estava sotmesa a una doble censura: la dels camps d’internament on es trobava Bosch Sala i la franquista, que actuava en el punt de destinació. Les postals es convertien sovint en simples senyals de vida, una manera de fer saber a la família que continuava viu i de mantenir, malgrat la distància i les circumstàncies, un fil de comunicació amb els seus.

El conjunt permet resseguir el pas de Bosch Sala pels diversos camps de presoners i espais d’internament on va estar reclòs durant el seu exili. Més enllà de les dades estrictament biogràfiques, les postals aporten una dimensió íntima a la història de la repressió republicana: la separació familiar, la incertesa, la vigilància i la necessitat de convertir unes poques paraules en un vincle amb la vida que havia quedat enrere.

La incorporació de la documentació a l’Arxiu Municipal s’ha acompanyat d’un acte d’homenatge i memòria democràtica organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Associació de Veïns de la Vall de Sant Daniel en el marc de la Festa Major del barri. L’acte reivindica la figura de Bosch Sala i representa també una reparació moral i institucional envers qui va ser l’últim alcalde republicà de la vall.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha destacat la importància de la donació i de la recuperació de la figura de Bosch Sala, a qui ha definit com una persona exiliada i represaliada políticament, però també com un professional destacat i un alcalde que va contribuir a modernitzar Sant Daniel. La incorporació del fons permet, segons l’alcalde, preservar una nova peça de la història de la ciutat i reivindicar una figura clau del seu passat recent.

Jaume Bosch Sala va néixer a Sant Daniel el 30 de maig de 1909. La seva infància va estar marcada per la tragèdia familiar: als quatre anys va quedar orfe de pare i mare i també sense germà, en el context de les epidèmies de tifus, tuberculosi i diftèria que van afectar la població entre 1913 i 1914. El seu avi patern, Jaume Bosch Menció, es va traslladar aleshores a Sant Daniel amb els seus fills i filles solters per fer-se càrrec del negoci familiar i del seu net.

Posteriorment, Bosch Sala va estudiar comptabilitat a Barcelona i va exercir professionalment com a comptable. La seva implicació en la vida pública de Sant Daniel el va portar a presidir la junta gestora municipal entre 1933 i 1934. En plena Guerra Civil, el 30 de juliol de 1936, va ser elegit alcalde en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El seu mandat va estar condicionat per les necessitats derivades del conflicte bèl·lic, però també per una voluntat de transformació del municipi. L’octubre de 1936 va renunciar temporalment a l’alcaldia per incorporar-se a files, però el novembre del mateix any va tornar a assumir el càrrec. Va exercir-lo fins al 25 de desembre de 1938.

Durant aquests anys es van impulsar diverses actuacions de caràcter social i urbanístic. Entre les més destacades hi ha la creació d’un centre de refugiats de guerra i d’una escola de pàrvuls, que posteriorment donaria lloc al Grup Escolar Pi i Margall, aprofitant diverses dependències del monestir. També es va obrir el tram conegut com la «recta del convent» i es va iniciar la implantació parcial de l’enllumenat públic.

Un altre episodi significatiu del seu mandat va tenir lloc el 13 de desembre de 1936, quan es va aprovar per unanimitat el canvi de nom del municipi de Sant Daniel pel de Vall de Gallegans.

La fi de la Guerra Civil va obrir per a Bosch Sala una etapa marcada per l’exili, l’internament i la repressió política. Entre França i Algèria va passar onze anys allunyat de la seva família i del seu municipi. És precisament aquest període el que ara emergeix amb especial força a través de les postals conservades pels seus descendents.

La correspondència permet recuperar una història que durant dècades va romandre en l’àmbit familiar i convertir-la en patrimoni documental col·lectiu. Les seves paraules, limitades per la censura i per les condicions de l’exili, ofereixen una mirada propera a les conseqüències humanes de la derrota republicana i a la vida dels qui van haver de reconstruir la seva existència lluny de casa.