Català Roig, de la terra al Cel

La Capella de la Misericòrdia de Palma acollirà, a partir de l’11 de setembre de 2026 i fins al 6 de març de 2027, l’exposició Català Roig. De la terra al Cel, dedicada al ceramista Joan Pere Català Roig. La mostra forma part de la programació de la BIENNAL B i està comissariada per Luis Juan de Sentmenat García-Ruiz. El projecte proposa una aproximació a la ceràmica des d’una perspectiva íntima i contemplativa, allunyada de la concepció estrictament funcional de l’objecte i centrada en la seva capacitat per convertir-se en una experiència artística i espiritual.

El gest de modelar, el contacte amb la terra, l’espera i la intervenció del foc formen part d’un ritual creatiu que reivindica el valor del temps lent en una època marcada per la immediatesa. La seva pràctica recupera una espiritualitat de l’ofici que, especialment a Occident, sembla haver anat desapareixent progressivament i que aquí es manifesta com una forma de coneixement, de llibertat i de silenci.

Les peces que formen part de la mostra fugen deliberadament de modes i tendències. Català Roig treballa des d’una llibertat que li permet aprofundir en una simplificació existencial, sense recórrer a l’espectacularitat ni a l’ostentació. Les seves formes transmeten una sobrietat essencial, gairebé mineral, que converteix cada objecte en una presència silenciosa. Són peces que no busquen imposar-se a l’espectador, sinó establir-hi una relació més pausada, basada en la mirada i, sobretot, en la imaginació del tacte.

La terra conserva en les seves superfícies les traces del procés que l’ha transformat. Els esmalts, les textures i les irregularitats revelen una tensió constant entre allò que l’artista preveu i allò que el foc acaba decidint. És precisament en aquesta relació amb el foc on apareix una de les dimensions més complexes de l’ofici ceràmic. Els colors poden intensificar-se, perdre llum, enfosquir-se o modificar-se; les corbes es dilaten i les cavitats poden adquirir una forma diferent de la prevista. El domini del ceramista consisteix també a saber anticipar aquests canvis, a conèixer la matèria fins al punt d’intuir quin serà l’aspecte final de l’obra.

Aquesta confiança en els processos naturals connecta l’obra de Català Roig amb la tradició dels grans mestres orientals, de la qual l’artista és admirador. Tanmateix, la seva ceràmica no es planteja com una recuperació nostàlgica d’aquests referents. Al contrari, la seva obra preserva una marcada independència i desenvolupa un llenguatge propi, recognoscible en la manera d’entendre la forma, la superfície i la relació entre objecte i espai.

Una trajectòria arrelada a Mallorca

Nascut a Palma l’any 1973, Joan Pere Català Roig va entrar en contacte amb l’argila al taller familiar Es Retall, un primer espai d’aprenentatge que acabaria marcant la seva relació amb l’ofici. A partir de 1994 es va formar a l’Escola d’Art de Palma i, al llarg de la seva trajectòria, ha combinat la creació artística amb la docència. Entre 2012 i 2020 va dirigir l’Escola Municipal de Ceràmica de Marratxí, consolidant també una faceta pedagògica vinculada a la transmissió dels coneixements de la ceràmica.

Aquesta doble dimensió, entre pràctica artística i transmissió de l’ofici, resulta especialment significativa en una època en què moltes de les formes tradicionals de coneixement manual han perdut presència. En Català Roig, la ceràmica manté encara el caràcter d’un saber que passa per les mans i que necessita temps, repetició, paciència i observació.

És aquesta concepció la que dona sentit al títol ‘De la terra al Cel’. El recorregut proposat a la Capella de la Misericòrdia parteix de la materialitat més elemental —la terra— per conduir-la cap a una dimensió poètica i espiritual. L’objecte nascut del torn deixa de ser simplement un recipient o una forma ceràmica per convertir-se en una presència carregada de memòria, silenci i contemplació.

Les seves peces semblen parlar des de la seva mateixa superfície. Són objectes que conviden a imaginar el gest de les mans que els han creat i el tacte que els podria recórrer. La seva puresa mineral i la seva contenció formal les situen en un territori proper a la poesia: formes suggeridores, precioses precisament perquè no necessiten proclamar la seva bellesa.

En aquest sentit, Català Roig ocupa un lloc singular dins la ceràmica contemporània. La seva obra reivindica una manera d’entendre l’ofici en què la tècnica no és un final, sinó una via per arribar a una experiència més profunda de la matèria. El ritual de crear, esperar i deixar actuar el foc es converteix en una filosofia de vida que recupera el valor de la paciència i del recolliment.

Les peces exposades a Palma poden entendre’s així com petites constel·lacions dins d’un univers més ampli. Cada forma conté el temps del seu procés i, alhora, obre un espai per a la contemplació. En una època especialment inclinada a l’excés visual i a la velocitat, l’obra de Joan Pere Català Roig reivindica justament el contrari: el silenci, la mesura i la possibilitat de mirar sense pressa.