La galeria kurimanzutto de Ciutat de Mèxic presenta John Giorno: LIFE IS A KILLER , la primera gran exposició individual a la ciutat dedicada al llegendari artista, poeta i activista nord-americà John Giorno (1936–2019). La mostra aplega obres sobre tela i paper, pintures murals, enregistraments d'àudio, vídeos i performances en viu per recórrer una pràctica creativa en què el llenguatge es converteix en matèria visual, sonora i performativa.
L'exposició es podrà visitar fins al 24 d'octubre del 2026, després de la seva inauguració el 29 d'agost, i recupera una de les idees essencials de la trajectòria de Giorno: un poema no s'acaba a la pàgina, sinó que adquireix noves vides i significats cada vegada que es transforma en un altre mitjà.
La frase LIFE IS A KILLER , que dóna títol a l'exposició, reapareix al llarg del recorregut en pintures, enregistraments, performances i publicacions. Més que una simple expressió, funciona com una mostra de la manera com Giorno entenia el llenguatge: com una matèria oberta a la repetició, la transformació i la reinterpretació.

Aquesta concepció assoleix una força especial en els seus Poem Paintings , sèrie que l'artista va iniciar a finals de la dècada de 1980. En aquestes obres, les paraules abandonen la seva condició exclusivament literària per convertir-se en composicions visuals de gran intensitat. Els contrastos entre blanc i negre i els colors de l'arc de Sant Martí transformen les frases en imatges, mentre que les pintures murals permeten que el llenguatge abandoni els límits de la tela i s'estengui per l'arquitectura de la galeria.
Frases com LIFE IS A KILLER , SPACE FORGETS YOU i EVERYONE GETS LIGHTER adquireixen nous significats a través dels canvis d'escala, color i context. El poema deixa així de ser únicament una cosa que es llegeix per convertir-se també en quelcom que es contempla i ocupa físicament un espai.
L'interès de Giorno per ampliar els límits de la poesia va estar estretament relacionat amb l'ambient artístic i literari del Nova York de la segona meitat del segle XX. La seva trajectòria va mantenir vincles amb figures fonamentals com Allen Ginsberg, William S. Burroughs i Andy Warhol, en un context en què les fronteres entre poesia, art visual, cultura popular i performance començaven a diluir-se.

També va tenir una influència decisiva el compromís de tota una vida amb el budisme tibetà, que va reforçar la seva percepció del llenguatge com una cosa capaç de reinventar-se mitjançant la repetició, l'escala, el color i el context. A la seva obra, una paraula mai no roman completament fixa: canvia quan canvia el lloc des del qual es contempla.
L'exposició incorpora a més a més una selecció de serigrafies realitzades entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, construïdes a partir de titulars de diaris, articles de revistes i anuncis publicitaris, juntament amb textos del mateix artista. Giorno converteix així els llenguatges de la premsa i la comunicació de masses en matèria poètica, apropiant-se d'imatges i paraules destinades al consum quotidià per atorgar-los una nova dimensió.
Dues obres recuperen el format de doble columna que Giorno va utilitzar de manera recurrent. La disposició convida a llegir els poemes en veu alta i situa en primer pla elements essencials de la pràctica com la veu, el ritme, la repetició i les diferents capes que pot adquirir un mateix text.