Exposicions
Gabriel de la Mora metamorfosea la deixalla en matèria de desig
El Museu d'Art Contemporani de Monterrey (MARC) presenta, del 29 de maig al 25 d'octubre del 2026, Gabriel de la Mora: La Petite Mort , una exposició que reuneix prop de 90 obres realitzades al llarg de les dues últimes dècades de trajectòria de l'artista mexicà Gabriel de la Mora (Ciutat8 de Mèxic). Sota la curadoria de Tobias Ostrander i organitzada en col·laboració amb el Museu Jumex de Ciutat de Mèxic, la mostra proposa un recorregut per una pràctica artística marcada per la transformació, l'obsessió pel detall i una particular exploració de la pèrdua i el desig.
L'obra de De la Mora parteix de materials que, en molts casos, han quedat relegats a la categoria de rebuig o d'elements sense valor aparent. Closques d'ou, fragments d'esferes nadalenques, cabells humans, ales de papallona o superfícies arquitectòniques erosionades es converteixen, mitjançant processos minuciosos, al punt de partida de composicions d'una extraordinària delicadesa formal.
A l'estudi de l'artista, aquests materials són sotmesos a operacions que oscil·len entre l'elemental i el gairebé alquímic. De la Mora els recol·lecta, classifica, manipula i disposa acuradament fins a convertir-los en imatges i objectes d'aparença continguda, de vegades propers al minimalisme, però carregats d'una intensa dimensió sensorial. L'extrema precisió del procés contrasta amb la fragilitat i el caràcter efímer de molts dels materials emprats.
Aquesta tensió entre matèria i transformació travessa bona part de la producció. El que inicialment pot semblar insignificant adquireix una presència nova a través d'un treball basat en la paciència, la repetició i una atenció obsessiva pels detalls. L'artista no només modifica els materials, sinó que n'altera també el significat i la manera com l'espectador s'hi relaciona.
L'exposició s'articula en sis nuclis temàtics —el cos, l'esborradura, la calor, el tall del desig, el tacte i el plaer de l'espectador— que permeten aproximar-se a les preocupacions que recorren la trajectòria de De la Mora. El recorregut parteix de la seducció que produeixen les seves superfícies per endinsar-se progressivament en qüestions vinculades al cos, la desaparició, l'erotisme i els impulsos que s'amaguen darrere la matèria.
Els cabells humans, les ales de papallona o les superfícies desgastades adquireixen així una dimensió que va més enllà de la seva condició física. Són restes, petjades i fragments que parlen de la presència i de la seva inevitable desaparició. En aquest context, la pèrdua és una de les claus de lectura d'una obra que troba bellesa precisament en allò que està destinat a desaparèixer o que ja ha experimentat algun tipus de transformació.
L'erotisme constitueix un altre dels eixos de La Petite Mort . El títol de l'exposició al·ludeix a l'expressió francesa associada a l'orgasme, però també a una experiència de pèrdua momentània de la consciència i de transformació del cos. Aquesta doble dimensió permet entendre el treball de De la Mora com una exploració dels límits entre plaer i desaparició, atracció i desgast, desig i matèria.
La mostra posa de manifest, en definitiva, la capacitat de lartista per convertir processos aparentment senzills en experiències visuals de gran intensitat. Davant materials fràgils, obsolets o descartats, De la Mora construeix peces que exigeixen una mirada detinguda. La precisió de cada gest i la lentitud de la seva elaboració s'enfronten a la velocitat amb què consumim habitualment les imatges, reivindicant una relació més física, atenta i sensorial amb l'art.
MARC incorpora Sofia Hernández Chong Cuy per reforçar la seva mirada cap al nord
A més, el Museu d'Art Contemporani de Monterrey (MARC) ha creat el nou càrrec de Curadora-at-Large, que ocuparà la comissària mexicana Sofia Hernández Chong Cuy. La posició, finançada per la col·leccionista i membre fundadora del museu Yolanda Santos de Hoyos, busca construir una visió de l'art contemporani des del nord de Mèxic, atenent la seva complexitat cultural i els diàlegs transfronterers.
Originària de Mexicali, Hernández Chong Cuy ha dirigit institucions com el Kunstinstituut Melly de Rotterdam i el Museu Tamayo, a més d'haver treballat com a curadora de la Col·lecció Patricia Phelps de Cisneros. Llicenciada en Arts Visuals per la Universitat de Monterrey i amb un màster a Curaduría per Bard College, a Nova York, arriba a MARCO amb una àmplia trajectòria internacional.
Et poden
Interessar
...
