Robatori al Tresor de Villena en un cop llampec de tot just quatre minuts

La matinada d’aquest dijous, 27 d’agost, el patrimoni arqueològic europeu ha patit un dels cops més greus dels darrers anys. El Museu de Villena (MUVI), a Alacant, ha estat assaltat i bona part de l’històric Tresor de Villena, considerat un dels conjunts d’orfebreria prehistòrica més importants d’Europa, ha estat sostreta. La Guàrdia Civil i la Policia Judicial investiguen el robatori mentre el museu roman acordonat.

L’assalt es va produir de matinada i els responsables van actuar amb una rapidesa que apunta a una operació curosament planificada. Segons les primeres reconstruccions, l’alarma d’un poliesportiu municipal es va activar a les 5.16 hores. Tot just uns minuts després, cap a les 5.20, es va produir la intrusió al museu. Els assaltants van accedir per un dels laterals de l’edifici, després d’arrencar una finestra, i van abandonar el lloc abans que hi arribessin els agents. La investigació apunta a la participació de diverses persones i diversos vehicles.

La possible utilització de la falsa alarma com a maniobra de distracció forma part ara de les hipòtesis que estudien els investigadors. L’objectiu hauria estat desplaçar els efectius de seguretat cap a un punt allunyat del museu i disposar així d’uns minuts per executar el robatori. La seqüència i la precisió de l’assalt han portat les autoritats a considerar que darrere del cop podria haver-hi un grup especialitzat en la sostracció de patrimoni històric.

L’abast exacte de l’espoli continua sota investigació, tot i que l’alcalde de Villena, Fulgencio Cerdán, ha confirmat que els lladres es van endur una part molt important del Tresor, especialment les peces d’or. També van ser sostretes tres de les corones de la Mare de Déu i el Nen que es conservaven al museu. Algunes peces van quedar enrere, entre elles recipients de plata i altres elements del conjunt, mentre que l’anomenat Tesorillo, format per 35 peces d’or de la mateixa època, roman intacte.

Deu quilos de memòria històrica

Més enllà del seu valor econòmic, la dimensió de la pèrdua s’entén en contemplar l’excepcionalitat del conjunt. El Tresor de Villena està format per peces datades aproximadament cap a l’any 1000 abans de Crist i reuneix fonamentalment objectes d’or: 11 bols, 28 braçalets i tres ampolles, a més de tres recipients de plata, peces elaborades amb combinacions d’ambre i or, ferro i or, i un braçalet de ferro. En conjunt, els diferents elements arriben a un pes proper als deu quilograms.

La seva importància, però, no rau en la quantitat de metall preciós. El Tresor constitueix un testimoni excepcional de les societats de l’edat del bronze i de la sofisticació assolida per les seves tècniques d’orfebreria. La presència del ferro resulta especialment significativa perquè correspon a un moment en què aquest material encara era extraordinàriament escàs i podia adquirir la consideració de metall preciós.

El conjunt va ser descobert l’any 1963 per l’arqueòleg José María Soler García i els seus col·laboradors dins d’un recipient ocult al llit d’una rambla del terme municipal de Villena. La troballa es va produir en un context d’extracció d’àrids i va arribar al coneixement de Soler després que un braçalet aparegués en mans d’uns treballadors i posteriorment fos portat a un joier per conèixer-ne el possible valor. El descobriment va permetre recuperar un conjunt que avui forma part essencial de la història arqueològica de la península Ibèrica.

La rellevància del Tresor va portar a la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural. L’Estat reconeix oficialment la col·lecció arqueològica des de l’any 2005, mentre que la documentació patrimonial en subratlla l’excepcionalitat i el valor històric i artístic.

Un patrimoni que no es pot reduir al seu preu

El robatori torna a plantejar una qüestió incòmoda per als museus: com protegir objectes el valor històric dels quals és impossible de traduir en una xifra econòmica. Les primeres informacions situen la valoració patrimonial del conjunt al voltant d’1,7 milions d’euros, una quantitat que, en qualsevol cas, no reflecteix el seu veritable significat cultural.

Una eventual destrucció de les peces per comercialitzar-ne l’or suposaria una pèrdua irreversible. Convertir els objectes en simple matèria primera significaria esborrar les empremtes d’una societat que va viure fa més de tres mil anys: les seves tècniques, els seus intercanvis, els seus símbols i la seva concepció del poder i de la riquesa.

Precisament aquí rau la dimensió més greu de l’espoli. El Tresor de Villena no és una col·lecció de joies antigues ni una simple acumulació d’or. És un document arqueològic excepcional, una peça fonamental per comprendre l’edat del bronze a la Mediterrània occidental i un dels grans conjunts d’orfebreria prehistòrica conservats a Europa.

L’alcalde de Villena ha expressat públicament la commoció de la ciutat davant la desaparició d’una part del seu patrimoni. «Estem absolutament desolats», va declarar entre llàgrimes, tot subratllant que el Tresor forma part de la identitat i de l’orgull de la localitat.

Ara comença una cursa contra el temps. La Guàrdia Civil analitza les imatges de seguretat i les evidències recollides al museu mentre intenta reconstruir amb precisió l’operació. L’esperança és que les peces puguin ser recuperades abans que entrin en circuits clandestins o siguin destruïdes.

L’any 1963, el Tresor de Villena va ser rescatat d’un possible espoli gràcies a la intervenció de veïns i especialistes. Més de sis dècades després, torna a trobar-se al centre d’un episodi de saqueig. Aquesta vegada, però, l’amenaça no prové de la terra on va romandre ocult durant segles, sinó de qui ha entès el seu valor econòmic sense comprendre —o sense importar-li— que el seu veritable valor pertany a la història.