Notícies
Fabrizio Plessi, el pioner del videoart que va trobar a Mallorca la seva pàtria artística
Fabrizio Plessi ha mort als 86 anys deixant darrere seu una trajectòria fonamental per comprendre l'evolució del videoart europeu. Nascut a Reggio Emilia el 1940, l'artista italià va desenvolupar durant més de mig segle un llenguatge propi situat a la frontera entre l'escultura, l'arquitectura, la imatge i la performance. A la seva obra van conviure la tecnologia, l'aigua, el foc, la pedra, la fusta, la llum i el so, convertits en eines per explorar la memòria, el paisatge i la transformació de la matèria.
Però la seva desaparició adquireix una dimensió especialment significativa a Mallorca, una illa amb què va mantenir una relació de gairebé quatre dècades i que va acabar convertint-se molt més que en el seu lloc de residència. Mallorca va ser per a Plessi un refugi, un espai de creació i, sobretot, una autèntica pàtria artística.
Un dels grans trets de la producció va ser la seva manera d'entendre el vídeo. Plessi mai no ho va concebre únicament com una imatge destinada a ser contemplada en una pantalla, sinó com una matèria capaç d'ocupar l'espai i adquirir una dimensió escultòrica. Monitors, estructures metàl·liques, pedres, fustes, llums i sons s'integraven a grans instal·lacions on les imatges electròniques podien evocar el moviment de l'aigua, les flames del foc, la lava o el fluir d'un corrent.
La seva proposta va establir així un diàleg constant entre tradició i tecnologia. El que és digital no apareixia com una ruptura amb el passat, sinó com una eina capaç de reinterpretar-lo. La matèria i la seva representació, el paisatge i la seva reproducció tecnològica, ancestral i contemporani convivien en unes instal·lacions de forta càrrega poètica.
Al llarg de la seva trajectòria, Plessi va participar en nombroses edicions de la Biennal de Venècia i va presentar el seu treball a algunes de les institucions culturals més rellevants del món, entre elles el Centre Pompidou de París i el Guggenheim de Nova York. Amb el pas dels anys, les seves instal·lacions van anar adquirint una dimensió arquitectònica i espectacular creixent, encara que sempre van mantenir una preocupació essencial per la memòria, el temps i la relació entre l'ésser humà i el seu entorn.
Mallorca com a punt d'inflexió
La relació de Plessi amb Mallorca va començar el 1989, quan va ser convidat a presentar una gran exposició al Palau Solleric de Palma. L'artista arribava a l'illa després d'haver aconseguit un ampli reconeixement internacional, però aquella visita acabaria marcant profundament la seva trajectòria personal i artística.
Durant les dècades següents, Mallorca va passar a ocupar un lloc central a la seva vida. El sud-est de l'illa, i especialment Santanyí, esdevingué refugi i espai des del qual desenvolupà bona part de la seva activitat creativa. Allí va establir el seu estudi, Sa Pedra, concebut pel mateix artista com una mena d'obra total i com un espai on arquitectura, paisatge i creació convivien.
La presència de Mallorca al seu imaginari no es va limitar, per tant, a convertir-se en font d'inspiració. L'illa va acabar formant part de la identitat pròpia de Plessi i de la seva manera d'entendre l'art.
'Llaüt Light', el diàleg amb la tradició mallorquina
Una de les obres que millor reflecteix aquest vincle va ser Llaüt Light , presentada el 2011 a la Llotja de Palma. En ella, Plessi va prendre com a punt de partida una de les grans imatges de la tradició marítima mallorquina, els llaüts, per construir una instal·lació on les embarcacions adquirien una nova dimensió dins de l'històric edifici gòtic.
La proposta resultava especialment significativa perquè Plessi hi reduïa bona part dels recursos tecnològics que havien marcat la seva carrera. La fusta de les embarcacions, larquitectura de la Llotja i la llum establien un diàleg directe entre la tradició marítima de lilla i la mirada contemporània de lartista.
Llaüt Light condensava així una relació construïda durant dècades. Mallorca ja no era simplement el paisatge que envoltava l'artista ni un lloc on crear. S'havia convertit en una part essencial del llenguatge i de la identitat.
Et poden
Interessar
...
