Pap Souleye Fall imagina refugis davant del control digital

El MIT List Visual Arts Center de Massachusetts presenta, amb motiu del seu 40è aniversari, una exposició dedicada a l'artista Pap Souleye Fall, la pràctica artística del qual explora els errors tecnològics com a espais de refugi davant dels grans sistemes de control. La mostra es podrà visitar del 30 de juliol al 29 de novembre del 2026 al centre d'arts visuals del Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Artista i creador de còmics, Fall desenvolupa una obra multidisciplinària en què conviuen instal·lació, performance, dibuix, escultura, vídeo i narrativa gràfica. Bona part dels seus treballs recents s'articula al voltant de DEAD PIXEL (2020-en curs), un projecte que utilitza el llenguatge de la tecnologia i els videojocs per reflexionar sobre la vigilància, la identitat i les relacions de poder a la societat contemporània.

El concepte mateix de 'píxel mort' constitueix el punt de partida d'aquesta investigació. En l'àmbit dels videojocs, el terme designa aquells punts negres que apareixen en una pantalla quan una fallada del maquinari fa que un píxel quedi permanentment apagat. Per a Fall, aquesta interrupció de la imatge perfecta i contínua no representa únicament un error: es converteix en una esquerda, una porta cap a territoris ocults on encara és possible imaginar formes d'autonomia.

Un univers construït al voltant de la fugida

El protagonista de DEAD PIXEL viu perseguit per THE DATA COLLECTOR, una figura que pretén apropiar-se dels seus sentits a través dels òrgans que hi estan associats. En un primer moment, DEAD PIXEL lliura voluntàriament els ulls, les orelles, la boca i la pell, fins a descobrir que la relació és profundament desigual.

La fugida comença llavors amb l'ocultació del seu nas, l'últim sentit que conserva, i amb la creació d'una pell verda nova, semblant a una pantalla de croma, que li proporciona una extraordinària capacitat per camuflar-se.

A partir d´aquesta confrontació, Fall construeix una al·legoria sobre la vigilància contemporània. Els sentits de DEAD PIXEL funcionen com una metàfora de les dades personals, enteses per l'artista com a material d'enorme valor. La informació s'aproxima així a l'ànima i al coneixement que les persones acumulen tant individualment com col·lectivament i culturalment.

Aquesta dimensió narrativa s'amplia a la nova instal·lació NOMANISANISLAND REDIRTRENDER (2026), concebuda específicament per a l'exposició. L'univers de DEAD PIXEL adquireix una dimensió física mitjançant escultures elaborades amb residus electrònics procedents del campus del MIT, estructures de fusta i objectes de paper maixé que incorporen materials trobats.

La instal·lació té el seu origen en una línia de treball que Fall va començar el 2023 durant la seva residència a Recycled Artist in Residency (RAIR), a Philadelphia. L'artista situa DEAD PIXEL i THE DATA COLLECTOR en allò que defineix com 'el sistema digestiu interminable de l'espai digital', una estructura capaç de connectar els mons virtuals amb les seves conseqüències materials.

Centres de dades, residus electrònics i abocadors formen part d'aquest paisatge ocult darrere de l'aparent immaterialitat de la tecnologia. En aquest context, NOMANISANISLAND REDIRTRENDER transforma les restes d'una cultura marcada per l'hiperconsum en un entorn exuberant on allò que havia estat descartat torna a fer-se visible.

Els monitors inutilitzats es converteixen en superfícies per a dibuixos minuciosos, mentre petits llibres de fusta amb frontisses incorporen nous fragments de la història de DEAD PIXEL . A més, aquests elements apunten cap a un dels projectes de llarg recorregut de Fall: la creació d'una biblioteca dedicada a DEAD PIXEL i THE DATA COLLECTOR, concebuda com un conjunt de milers de volums destinats a ampliar progressivament aquest univers narratiu.

Tecnologia, vigilància i resistència

L?exposició també situa l?obra de Fall en diàleg amb les idees de fugitivitat desenvolupades per pensadors com Fred Moten. El concepte fa referència a determinades formes de vida, pensament i creativitat negra que busquen escapar de la captura i la classificació exercides pels sistemes dominants de poder.

A DEAD PIXEL , aquesta tensió apareix representada a través de la persecució constant entre el protagonista i THE DATA COLLECTOR. La capacitat d'amagar-se, desaparèixer o romandre fora de l'abast de qui pretén controlar la informació esdevé així una forma de resistència.

Fall incorpora a més referències històriques que amplien el significat polític dels seus objectes. Alguns dels seus motius tèxtils reprenen els patrons dels cobrellits associats històricament a l'Underground Railroad, la xarxa clandestina que va ajudar persones esclavitzades a escapar als Estats Units. Altres elements recurrents, com les formes de cacauet, remeten a la relació estreta d'aquest cultiu amb les històries del colonialisme i l'esclavatge a l'Àfrica occidental.

D'aquesta manera, la tecnologia no apareix a l'obra de Fall com un fenomen aïllat o exclusivament contemporani. Els seus mecanismes de control es connecten amb històries molt més antigues de vigilància, explotació i resistència, alhora que les estratègies de fugida travessen diferents èpoques i contextos.