Exposicions
Miquel Torner de Semir, un pont entre la tradició i la modernitat
Monalisi presenta una selecció d’una trentena d’obres d’un dels noms destacats de la pintura catalana contemporània.
La pintura de Miquel Torner de Semir neix d’un diàleg constant entre èpoques. En la seva obra conviuen l’herència del romànic i el gòtic, la llum i l’estructura del Renaixement italià i les investigacions plàstiques de l’art informal i l’abstracció del segle XX. Una confluència que ha permès a l’artista construir, al llarg de dècades, un llenguatge figuratiu propi, recognoscible i profundament vinculat a la tradició mediterrània.
Nascut a Santa Pau, Girona, el 1938, i establert a Palamós, Torner de Semir es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i a l’Escola de Sant Ferran de Madrid. Des dels inicis de la seva trajectòria, la seva obra ha estat marcada per la voluntat d’explorar les possibilitats de la pintura sense renunciar al llegat dels grans mestres del passat.
Aquesta mirada cap a la història conviu amb la influència de l’escena artística catalana de la postguerra. Torner de Semir va mantenir contacte amb l’entorn del grup Dau al Set i amb artistes com Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats i Modest Cuixart, figures fonamentals en la renovació de l’art català de la segona meitat del segle XX. Tanmateix, la seva trajectòria no es pot situar estrictament dins d’un únic moviment, sinó en una posició pròpia, caracteritzada per la capacitat d’assimilar influències diverses i transformar-les en una proposta personal.
La seva pintura participa així d’un corrent de creadors catalans que van buscar renovar la figuració sense trencar completament amb la tradició. En el seu cas, el passat no apareix com un repertori de formes a recuperar, sinó com una memòria viva que pot ser reinterpretada des de la contemporaneïtat. El romànic, el gòtic i el Renaixement es filtren en les seves composicions al costat d’una sensibilitat moderna, especialment atenta al color, la matèria i la dimensió simbòlica de les imatges.
La projecció de la seva obra ha anat molt més enllà de Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha exposat a Madrid, París —on va presentar obra al Grand Palais— i en diferents països europeus, així com als Estats Units i al Japó. Les seves peces formen part de diversos museus i col·leccions privades, consolidant una trajectòria de dimensió internacional.
Entre els episodis més singulars de la seva carrera destaca la catalogació de la seva obra per part de la Reial Casa de la Moneda amb motiu de la commemoració del XXV aniversari de la Constitució espanyola. Una de les seves creacions, a més, va ser reproduïda en un segell postal, una distinció poc habitual en el cas d’un artista contemporani.
Torner de Semir ha reivindicat sovint la figura del pintor com un pont entre diferents moments de la història de l’art. La seva obra parteix dels antics, però no es queda en la nostàlgia. Hi ha una voluntat permanent de continuar buscant, d’incorporar nous estímuls i de mantenir oberta la pintura a les possibilitats del present.
En aquest sentit, la seva producció es pot entendre com una figuració mediterrània d’arrel humanista, en què la memòria històrica, el color i l’espiritualitat visual es fusionen. No és una pintura rupturista en el sentit de les avantguardes radicals, però sí una proposta coherent i personal que ha sabut trobar un espai propi dins l’art català contemporani.
Aquesta trajectòria serà la protagonista de la propera exposició de Monalisi, que presentarà una selecció d’unes trenta obres de l’artista. La mostra es podrà visitar del 3 de setembre al 24 d’octubre de 2026 i permetrà resseguir les constants d’una pintura construïda sobre la trobada entre passat i present, tradició i experimentació.
Et poden
Interessar
...
